L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri. L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc. En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I. Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça (1093) alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda (1092, 1094). Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç, de manera que es repartiren l’alou per la meitat. En aquest conveni es fa esment d’unes cases sota la “torre”, prop del coll de Sant Vicenç. Aquesta primitiva fortificació amb el pas del temps adquirí la categoria castellera. Així, consta que l’any 1250 Guillem de l’Avellana concedí a Domènec de la Grossa el castell del lloc de l’Avellana. De mica en mica, però, la canònica de Roda n’aconseguí el domini jurisdiccional. De fet, des de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització l’Avellana figura en poder del prior de Roda. Avui, vora el mas de l’Avellana (ara anomenat de Visallonga) hi ha les ruïnes vistents d’una fortificació medieval.
Amb una excavació hi podrien aflorar les estructures de la torre o, si més no, d’un casal fortificat.