L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó. Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta. La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall.
Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell. La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien accedir lliurement a llurs dominis ribagorçans. L’indret és conegut des de l’any 1090, en què Bellita donà al seu fill Pere unes cases vora la roca, una tona i una vinya a la partida del Solà, que tenia dels seus parents per plantació i per altres drets, a Montfalcó. Les notícies posteriors fan referència al llinatge dels Montfalcó, que en bona lògica procedia del castell homònim, del qual no es tenen notícies directes. El primer esment de membres d’aquest llinatge sembla que és de l’any 1092, en què Arsenda, amb motiu d’ingressar a la comunitat, i el seu fill Guillem de Montfalcó lliuraren a l’església de Santa Maria de Tragó, als germans i a les germanes que hi eren, el castell de Canelles amb els seus termes que tenien per acapte, per compra o per altres drets, en alou, per a la salvació de les seves ànimes. Els dominis dels Montfalcó també s’estenien pel veí poble de la Pertusa, puix que el 23 d’octubre de 1209 el cavaller Guillem de Montfalcó manifestà l’última voluntat d’ésser enterrat a Sant Pere d’Àger amb les rendes del molí de la Pertusa, fins que no fos lliurat a la canònica un donatiu de cent sous, després de pagar els seus deutes. Consta també un Bernat de Montfalcó com a comunitari de dita abadia d’Àger (1228). En aquest mateix segle XIII els Montfalcó emparentaren amb els senyors d’Osca-Benasc. Un fill de Bernat II de Montfalcó i nét d’Agnès de Benasc, anomenat Falcó, va rebre del noble Ramon de Cardona el castell i vila de Sant Llorenç del Montsec el 1275. A la baixa edat mitjana, el lloc de Montfalcó, amb el seu castell, era una senyoria feudal dins el comtat de Ribagorça. Sembla que els seus senyors participaren activament en els afers de la Unió i obtingueren veu i vot a les corts del regne, dintre l’estament nobiliari. L’any 1549 el castell, la carlania i la senyoria de Montfalcó pertanyien a Jeroni de Bardaixí, habitant de Graus i senyor de Queixigar i Iscles de Cornudella. Continuà com a senyoria laica fins al segle XIX.