L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares, i una altra que fou d’Exipio; totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església.
L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials. Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat.
L’abat Romà d’Alaó esmenta en les seves Memòries (1753) l’església de Santa Maria de Pallerol dins l’abadiat d’Alaó, que cal identificar amb l’església de Felegars i de la qual no ha pervingut cap vestigi.