Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230. Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les cel·les de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions. Segons R. d’Abadal aquest privilegi és fals (autèntic segons Tessier). Hom ens ha informat de l’aparició prop d’allí de sepulcres de fossa en les darreres obres a la carretera N-230. Esperem, doncs, que futures recerques arqueològiques ho puguin confirmar.