L’agregat de Castillo del Pla és situat a 761 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Quilis. El topònim d’aquest lloc és difícil d’identificar amb exactitud en els documents a causa de la seva abundor. Podria tractar-se de l’anomenat “Castelló del Bisbe”, conquerit pels vescomtes d’Àger i infeudat a la mitra de Roda al final del segle XI, tot i que l’historiador P. Sanahuja el situa a Castellonroi. Així mateix, també podria identificar-se amb el castrum de Cercet, que compareix el 1093 en mans de Brocard Guillem, senyor de Pilzà. Notícies posteriors tampoc no aclareixen el dilema; així, per exemple, l’any 1171, l’abat Ramon d’Àger entregà la tinença de les esglésies de Camporrells i de Castillo a Bernat Escolà.
Tot i així, almenys sembla segur, per proximitat geogràfica, que procedia d’aquest indret un tal Bernat de Castillo, propietari de terres al Campell d’Estanya l’any 1183. Se sap, d’altra banda, que l’any 1214 Arnau d’Àger, capellà de Casserres, donà a Sant Pere d’Àger un alou a Castillo. Es desconeix per quina raó va despoblar-se aquesta caseria. En efecte, a l’inici del segle XIV, Pere Arnau de Casserres n’obtingué la senyoria mitjançant un conveni, i poc després, l’any 1320, el rei concedí a Bernat de Casserres llicència per a reedificar el castell i lloc de Castillo del Pla.
Hi ha notícia de l’església de Sant Pau de Castillo l’any 1391, quan en la relació d’esglésies que contribuïren a sufragar la dècima papal es consigna el capellà de Castillo dins el deganat d’Urgell i l’abadiat d’Àger, amb unes rendes migrades. Tradicionalment, l’església de Castillo del Pla fou sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Pilzà, i pertanyé a la diòcesi d’Urgell fins al conveni de l’any 1956, que passà a formar part del bisbat de Lleida. (JBP)
En l’actualitat, l’església de Sant Pau és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, sense absis diferenciat, amb dues capelles afegides als murs laterals, que en essència respon a una reconstrucció del 1782 de l’edifici medieval, del qual possiblement s’aprofitaren els carreus en l’obra nova, especialment en la façana de ponent. (JAA)