L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí. En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “archidiachono de Laguarres”. L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres. Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida. Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura que la presència dels canonges era més destacada. Així, hom troba esment l’any 1205 de l’abat Joan de Sant Martí de Llaguarres, el qual al final dels seus dies professà com a canonge de Sant Vicenç de Roda i aportà, l’any 1209, els béns de Puigverd i Llaguarres.
A la darreria del segle XIII, en les relacions de la dècima papal de l’ardiaconat de Ribagorça dels anys 1279 i 1280, es consigna l’abat de Llaguarres taxat amb 74 sous i 7 diners. Finalment, l’arxiu de Roda registra una sentència arbitral de l’any 1287 entre el rector Pere de Llaguarres i el prior de Sant Vicenç. Actualment, el temple parroquial de Llaguarres, dedicat a Santa Maria, es presenta com la clàssica obra renaixentista del segle XVI; forma un cos rectangular amb contraforts laterals i torre campanar adossada a l’absis.