Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà. Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda. L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets. Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila (Jaume Merí, 1340; Arnau Tarés, 1385). Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu.