L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri. Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “cum ecclesiis, decimis vel adictionibus”. Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria” amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions. Tanmateix, els bisbes de Ribagorça sempre en conservaren la jurisdicció episcopal. Així, l’any 1092, el bisbe Ramon Dalmau concedí a la nova canònica de Sant Vicenç de Roda la quarta part dels béns parroquials de l’església de Lasquarri.
A l’inici del segle XII, algunes escriptures de venda i donació referents a Lasquarri consignen nombrosos alous vora el terme de Santa Maria. Els anys 1161 i 1165, un tal Ermengol, diaca de Santa Maria, escriví uns instruments relacionats amb el patrimoni de la canònica de Roda a Llaguarres, i també esmentà un Martí, capellà i abat de l’església de Lasquarri. D’altra banda, el 1240 les rendes canonicals de Lasquarri foren assignades al priorat de Sant Vicenç de Monesma en canvi de les de Sant Andreu de Barravés.
L’actual edifici data del segle XVI, i combina els elements renaixentistes amb l’estructura gòtica.