Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra. Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria [d’Ovarra] i de Sant Jaume. L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912. Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I. Altres notícies puntuals confirmen l’existència de l’església de Sant Jaume al començament del segle XI, com per exemple una del 1030 en què es consigna la presència d’Actus, moliner de Sant Jaume, acompanyat d’un prevere anomenat Bonfill.
El 1296 l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan lliurà al capítol de Roda les esglésies de Santa Maria d’Estet i de Sant Jaume, i rescabalà el priorat d’Ovarra concedint-li unes rendes a la vall Ribagorçana. D’aquesta manera els canonges de Roda completaren el domini territorial i jurisdiccional de la Pobla.
Actualment, l’església parroquial presideix el nucli històric que s’esglaona a banda i banda del Carrer Major. Conserva una notable pica beneitera decorada amb motius de tradició romànica i populars.