Situació
Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG124813
L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior. (MAF)
Història
En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal. Al segle XI l’església va assolir les funcions parroquials. La comtessa Valença de Pallars Jussà donà en testament a Sant Martí, l’any 1100, una part del seu haver moble amb les vinyes que foren de Bereldes, i a més a més deixà en domini vitalici la sisena part de la parròquia a la seva filla Loreta (després del comte Pere Ramon). Aquest mateix comte amb els seus germans dotà Santa Maria de Mur amb el delme de la parròquia d’Areny (1108), les rendes del qual havien d’ésser per als vestits dels canonges. A partir de la donació de l’església de Santa Creu d’Areny a Santa Maria de Tremp el 1109, l’església de Sant Martí d’Areny estigué estretament relacionada amb aquesta canònica, de manera que un canonge de Tremp solia ser el superior d’aquesta església, amb títol abacial, tot i que sotmès a l’ardiaca de Tremp. El càrrec abacial era pràcticament equivalent al de rector, com confirmen documents posteriors. L’arranjament dels polèmics límits entre els bisbats d’Urgell i de Roda (1140) convertí l’església d’Areny en centre religiós de les possessions urgelleses a la Noguerola, cap de vicariat i del departament de l’Aragó; al començament tingué vida comunitària, sembla que de tipus canonical, regida per l’abat o superior. La comunitat de preveres tenia cura d’unes setze esglésies. Cap al 1164 el clergue Cèntul d’Areny intervingué en les disputes entre l’abat d’Àger i el bisbe d’Urgell. L’estreta vinculació amb la canònica de Tremp, sota la direcció episcopal, resta provada pel testament de Ramon de Gurp que reporta M. Lledós i Mir: el prelat llegà l’any 1183 a la casa de Santa Maria de Tremp i de Sant Martí d’Areny les cases que el senyor bisbe volgués escollir.
Les notícies posteriors són escasses i tardanes. Sant Martí d’Areny formava part del grup de petites cases religioses que eren priorats de centres més poderosos, en aquest cas Santa Maria de Tremp. Segons la dècima del 1280 tenia només uns 546 sous de renda, de manera que la seva aportació representà el 0,57% de les taxes relatives a les comunitats diocesanes.
El fogatjament del 1359 recull que el veí lloc de Tendrui pertanyia a l’abat d’Areny. Ramon de Corts, canonge fill de Tremp i abat de Sant Martí d’Areny, comprà als cònsols de Tremp, com a marmessors d’un tal Erimany, el lloc de Tendrui, i en va fer donació al capítol i als canonges de Santa Maria; temps després aquests n’adquiriren el castell amb la castlania i les rendes. Tendrui va ésser infeudat a Arnau de Galliner, però l’any 1367 fou recuperat per Bernat de Torres, abat d’Areny i canonge de Tremp, el qual en prengué possessió i va rebre l’homenatge dels seus habitants, que el reconegueren com el seu legítim senyor; al segle XV, aquest lloc pertanyia al domini jurisdiccional de la canònica de Tremp. Una notícia que suggereix la decadència de la comunitat canonical d’Areny es troba en el fet que la dècima del 1391 ja no la reculli entre els monestirs i les canòniques, i el fet que en aquests comptes el capellà o rector de la parròquia d’Areny sigui taxat només en 4 lliures i 5 sous. Cal suposar, doncs, que al final del segle XIV la casa havia entrat en decadència.
La possessió de l’església de Sant Martí d’Areny fou força disputada com a conseqüència d’una butlla de Benet XIII que l’atribuí al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix (1408); la parròquia d’Areny gaudia en aquesta època d’unes dues-centes lliures anuals de renda i tenia com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Perafita, Sant Miquel de Berganui i Sant Martí de la Clua o del Solà. Després de la concòrdia amb la universitat d’Areny (1411), l’església de Sant Martí d’Areny restà regida per vuit preveres: tres comunitaris, tres porcioners, un vicari i un capellà. El bisbe d’Urgell no li reconegué pas el nou status fins l’any 1494; en aquesta època sembla que un paborde s’encarregava de l’administració i dels béns de la comunitat, ja que l’any 1480 es té notícia d’un tal Guillem, paborde de la vila d’Areny, autor de De pace secundum usaticos i De privilegio militari. Abecedarium, ambdós tractats de dret internacional.
El 1661 els comunitaris de Sant Martí aconseguiren l’autonomia administrativa amb els drets parroquials, les cases de l’abadia i altres béns immobles, en canvi, de certes obligacions consuetudinàries i d’un cens de quaranta lliures a favor del monestir de Lavaix. Com a conseqüència de l’aplicació del concordat del 1753 fou suprimida la jurisdicció de Lavaix i aquesta passà a la diòcesi d’Urgell (1767). Dos anys abans el rei Carles III havia concedit per decret el patronat dels vuit beneficis eclesiàstics de l’església de Sant Martí a la vila d’Areny per la lleialtat dels veïns envers el seu pare, Felip V. Des d’aleshores tingué oficialat, i fins el 2 de setembre de 1955 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell, dintre el deganat de Tremp. La seva comunitat de clergues tenia cura d’unes set parròquies i d’altres esglésies annexes. Llavors aquest enclavament històric d’Urgell, inexplicablement, passà al bisbat de Lleida.
Hom desconeix quan l’església del castell va perdre les funcions parroquials i fou baixada a la vila; probablement això s’escaigué al final del segle XVIII. La tradició popular rememora el trasllat de les pedres romàniques per a la construcció d’una nova església, i de les tombes més destacades, avui sota la nau principal. L’actual església parroquial de Sant Martí d’Areny és un esvelt edifici del segle XVIII amb un campanar de torre, de cos vuitavat, a un costat de la façana que dona a la plaça. Es tracta d’una obra capaç, però espoliada durant la guerra civil de 1936-39 d’antics retaules i de la seva decoració. (JBP)
Església
De l’antiga església de Sant Martí d’Areny només queden les restes de l’antiga portada que s’obria a ponent. La tipologia de la planta de l’església es fa impossible de determinar sense un treball de prospecció arqueològica.
La part que es conserva de la construcció correspon al reble de la porta occidental, que es manté dreta de manera inversemblant.
Aquests vestigis mostren el que havia estat una portada monumental, amb arquivoltes a l’exterior. De l’antic parament dels murs només queden fragments testimonials a la part interior de l’arcada. Es tractava d’un aparell amb carreus de gres vermell, de factura força acurada, ben escairats i polits, que permet establir una datació de l’edifici dins el segle XII. (MAF)
Bibliografia
- Moner, 1884
- Lledós, 1917
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 201
- Riu, 1961
- Bertran, 1979, vol. II, pàgs. 307 i 326
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1469, pàgs. 273-274