Situació
Vista del petit nucli fortificat de Claravalls, amb l’església situada al costat nord-est del conjunt, a la dreta de la fotografia.
ECSA - M.À. Font
El poble de Claravalls amb la seva església i les restes de les fortificacions medievals, ara abandonat, és situat dalt de la serra de Sant Marc, que és un impressionant lloc de guaita sobre la vall de Berganui i les serres de Cis, Sant Gervàs i Gurp.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG082792.
Passat el km 98 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, arrenca una pista de terra, a mà esquerra i tot just on la carretera és creuada per una línia elèctrica. Uns 5,5 km més amunt hi ha el poble de Claravalls. (MAF)
Història
Les notícies que es tenen sobre el lloc i l’església de Claravalls són més aviat indirectes, relacionades amb el castell i els senyors de Claravalls. Les primeres referències daten del segle XII. Vers l’any 1108 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Mur amb una coramina sota Claravalls, tot el que allí posseïa.
L’església parroquial de Claravalls formà sempre part del bisbat d’Urgell fins al canvi amb Lleida (1957). Des del 1995 pertany al bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
Planta de l’església, alterada per capelles laterals i una sagristia adossada a una torre de defensa, al sud-est.
M.À. Font
És un edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest queda parcialment ocult a l’interior a causa de les restes d’una estructura de guix que en el seu moment servia d’altar. Tot i això, encara s’endevina la volta de quart d’esfera que cobreix l’hemicicle absidal.
La nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals d’aspecte de ferradura que es corresponen amb sengles pilastres adossades als murs laterals.
L’edifici canvià la seva fisonomia original amb la incorporació de capelles laterals: una al mur de tramuntana i dues al mur de migjorn. La factura d’aquests afegits mostra un tipus de treball menys reeixit. Una altra dependència afegida, la sagristia, s’adossà al sector sud-est de l’absis i comunica amb l’església a través d’una porta oberta a la capella més propera.
La porta d’accés, molt transformada, s’obre al mur sud, en el tram més occidental de l’edifici, aixoplugada a l’exterior per un porxo.
L’interior mostra, als llocs on l’arrebossat s’ha desprès, filades que busquen l’horitzontalitat en la disposició dels carreus de pedra calcària. Al parament exterior, en canvi, fet majoritàriament de pedra sorrenca, la disposició dels carreus és més descurada.
Pel que fa a la il·luminació, hi ha una finestra d’esqueixada simple situada al mur esbiaixat de ponent. Aquesta obertura es resol amb la tècnica d’aproximació de filades. D’altra banda, l’absis té cegada la seva finestra de doble esqueixada original.
Tot i que l’aspecte de l’església ha quedat desdibuixat per refaccions i estructures afegides, es podria datar a mitjan segle XI o, com a molt tard, a la darreria d’aquest mateix segle. (MAF)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. LXXIX, pàgs. 376-377
- Martín Duque, 1956, doc. 465
- Boix, 1982, doc. 680
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 204-207