Situació
Vista aèria de les restes d’aquesta església que s’aixeca a llevant del recinte del castell de Cornudella.
ECSA - J.Todó
L’església en ruïnes de Sant Pere s’enlaira a 1 066 m, a llevant del recinte del castell de Cornudella. El seu emplaçament gaudeix d’una magnífica panoràmica sobre la Valira de Cornudella, la serra de Sant Gervàs i la serra de Cis.
Mapa: 32-10 (251). Situació: 31TCG074850.
Des de Sant Miquel de Ribera de Vall s’ha de travessar el riu i agafar un camí, ara només transitat pel bestiar, en direccció oest. Vorejant la muntanya s’arriba a unes marques pintades de vermell que cal seguir, travessant una roureda, fins arribar a un despoblat. Una mica més amunt, a la carena que fa de divisòria de dues valls, s’alcen les restes de l’església de Sant Pere. Aproximadament hi ha una hora de camí des de Sant Miquel. (MAF-XFG)
Història
La primera notícia d’aquesta església —amb el titular primitiu— és de l’any 1138, en què el bisbe Gaufred de Roda i Barbastre, convidat i acompanyat pels senyors del lloc, els Cornudella, va acudir al castell de Cornudella per tal de consagrar la nova església dedicada a sant Miquel. Amb l’aprovació dels clergues de Roda el bisbe va concedir-li les quartes episcopals de l’església de Sant Tirs, situada dins el terme del castell de Cornudella, i tot seguit molts fidels completaren la dotació de l’església amb diversos béns.
L’excel·lent execució i qualitat arquitectònica d’aquest temple testimonia la puixança del llinatge dels Cornudella al principi del segle XII. Llavors el senyor del castell, Pere Gausbert, era un dels barons principals de la Ribagorça.
La parròquia de Sant Pere de Cornudella va dependre de la canònica de Roda. No resta del tot clar quan i de quina manera va ser lliurada a Sant Vicenç de Roda. L’any 1187 consta un Bernat, abat de Cornudella, al capítol de Roda, títol que indica l’existència d’una comunitat de clergues a l’església; aquest mateix abat tenia cura de la capellania de Cornudella (documentada el 1240), potser per sang. Després de la reordenació de rendes canonicals, l’abadia de Cornudella depengué directament de l’ardiaca de Ribagorça.
Poc després de la fi del sistema senyorial i de la desamortització del segle XIX, l’església s’abandonà. La tradició oral guarda encara memòria de com alguns elements de la portada foren baixats a la nova església parroquial, Sant Miquel de Ribera de Vall. (JBP)
Acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella (21 de novembre de 1138)
El bisbe Gaufred de Roda-Barbastre consagra l’església de Sant Miquel de Cornudella i la dota amb les quartes de l’església de Sant Tirs de Cornudella. Tot seguit els fidels la doten amb llurs béns.
"Inspirante rerum omnium factore et gubernatore Deo, anno ab incarnatione Domini MCXXXVIII, XI kalendas decembris, Gaufridus, Dei gratia Barbastrensis seu Rotensis ecclesiae episcopus, consecravi ecclesiam Sancti Michaelis in castro Cornutella ad honorem Dei, et dotavi eam de suo proprio, hoc est, de quarto ecclesiae Sancti Tirsi quae est in termino ipsius castri, cum consensu clericorum Rotensium, videlicet, Guillelmi Bonifilii, prioris, et Guillelmi Petri, archidiachoni, et Raimundi Orioli, archidiachoni, et Petri Exemeni et Nicholai et Bertrandi.
In primis Petrus Gauzperti cum suis filiis. Vidianus cum uxore sua Iordana, in Spelunca Frigida, unum capud mansum. Oria una terra ad illos Castelletos de Petraons. Petrus Arnulfi unam vineam in illa plana de Sancti Tirsi: de oriente Martini Moxon, de occidente vinea Sancti Michaelis. Raimundus Sanauga et Berengarius, frater eius, unam terram ad Fontem Mentirosam: de oriente Ramon Altemir, de occidente Guillem Mir. Mir Guitard unam terram ad Rabinat: de oriente Mir Dach, de occidente Sancti Michaelis. Bernardus Gamiza et Petrus Miro unam terram ad Filat, cum suis arboribus: de oriente et de occidente sua hereditate. Guillermus Petri, castellanus, unam vineam ad illa Sponda: de oriente Sancti Michaelis, de occidente Mir Ez. Galin Crescent unam terram in Arbas: de oriente Ramon Ferruza, de occidente Ramon Sunger. Agnes, filia Petri Gauzperti, unum capud mansum in Fromigares, nomine Dominicus. Bernard Bernard una terra ad illa Paul: de oriente Mir Gitard, de occidente via. Bernard Vita et Pere Pere unam terram ad Gissera: de oriente Mir Sunger, de occidente stirpe. Vita unam terram in illa solana Sancti Martini: de oriente et de occidente Sancti Michaelis. Galin Asner una terra a Cap Duran: de oriente Sancti Michaelis, de occidente torrentem. Martin Pere de Alos una terra a Casellas Novas: de oriente torrente, de occidente filius de Guillem Arnalt. Geraldus et Miro, frater eius, una terra ad collum de Villa Plana: de oriente torrente, de occidente collo. Ramon Artal una terra et uno cannamare ad illo collo: de oriente torrente, de occidente via. Galin et Ramon Mir una terra ad illa Torriceila: de oriente stirpe, de occidente Iohan de Clarasvalls. Ramon Mir, baiul, una terra in Alos: de oriente Martin Musca, de occidente Pere Bofil."
[O]: perdut.
a: Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, Madrid 1851, ap. LXXIX, pàgs. 376-377.
Traducció
"Per la inspiració del Déu factor i governador de totes les coses. L’any de l’encarnació del Senyor mil cent trenta-vuit, les onze calendes de desembre, Gaufred, bisbe per la gracia de Déu de les esglésies de Barbastre i Roda, va consagrar l’església de Sant Miquel, al castell de Cornudella, en honor de Déu, i la va dotar del seu propi, això és, amb les quartes de l’església de Sant Tirs que és al terme d’aquest castell, amb la conformitat dels clergues de Roda, és a dir, del prior Guillem Bonfill, de l’ardiaca Guillem Pere, de l’ardiaca Ramon Oriol, de Pere Eixemèn, de Nicolau i de Bertran.
En primer lloc la doten Pere Gausbert amb els seus fills. Vidià amb la seva esposa Jordana, a Esplugafreda un capmàs. Òria una terra als Castellets de Pedrons. Pere Arnulf una vinya a la plana de Sant Tirs: termeneja per sol ixent amb Martí Moxó, per ponent amb la vinya de Sant Miquel. Ramon Sanaüja i el seu germà Berenguer una terra a la Font Mentirosa: termeneja per sol ixent amb Ramon Altemir, per ponent amb Guillem Mir. Mir Guitard una terra a Rabinat: termeneja per sol ixent amb Mir Dac, per ponent amb Sant Miquel. Bernat Gamisa i Pere Mir una terra al Filat, amb els seus arbres: termeneja per sol ixent i per ponent amb la seva heretat. El castlà Guillem Pere una vinya a l’Espona: termeneja per sol ixent amb Sant Miquel, per ponent amb Mir Ez. Galí Crescent una terra a Arbs: termeneja per sol ixent amb Ramon Ferrusa, per ponent amb Ramon Sunyer. Agnès, filla de Pere Gausbert, un capmàs a Fromigares, dit Domènec. Bernat Bernat una terra a la Paül: termeneja per sol ixent amb Mir Guitard, per ponent amb el camí. Bernat Vita i Pere Pere una terra a la Gessera: termeneja per sol ixent amb Mir Sunyer, per ponent amb l’artiga. Vita una terra al solà de Sant Martí: termeneja per sol ixent i per ponent amb Sant Miquel. Galí Asner una terra al Cap Duran: termeneja per sol ixent amb Sant Miquel, per ponent amb el torrent. Martí Pere d’Alòs una terra a les Caselles Noves: termeneja per sol ixent amb el torrent, per ponent amb el fill de Guillem Arnau. Guerau i el seu germà Miró una terra al coll de Vilaplana: termeneja per sol ixent amb el torrent, per ponent amb el coll. Ramon Artau una terra i un canemar en aquest coll: termeneja per sol ixent amb el torrent, per ponent amb el camí. Galí i Ramon Mir una terra a la Torroella: termeneja per sol ixent amb l’artiga, per ponent amb Joan de Claravalls. EI batlle Ramon Mir una terra a Alòs: termeneja per sol ixent amb Martí Musca, per ponent amb Pere Bofill."
(Traducció: Melchor Alonso i González-Jordi Boix i Pociello)
Església
Planta de l’església, avui arruïnada i espoliada d’alguns dels seus elements.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Sant Pere es troba en un procés de ruïna molt avançat, fins al punt que els roures ja han començat a colonitzar l’àmbit de l’antiga nau. Amb tot, l’església mostra encara les restes d’una arquitectura, d’alta qualitat, emparentada amb la del monestir veí de Santa Maria d’Alaó i per tant datable dins la primera meitat del segle XII, la qual cosa es relaciona perfectament amb la notícia de la seva consagració el 1138.
L’església és d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular. Del conjunt original només resten alguns panys de paret. Ha desaparegut per complet la volta de canó que cobria la nau, l’arc presbiteral i la volta de quart d’esfera de l’hemicicle absidal.
Crismó procedent d’aquesta església que corona la porta d’entrada a l’església de Sant Miquel de Ribera de Vall esculpit sobre la clau de l’arc.
ECSA - A. Monzó
La part que es conserva en millor estat és el mur de migjorn, on hi ha una porta desmuntada. Hom diu que aquesta és avui a la façana de Sant Miquel de Ribera de Vall (una porta d’arc de mig punt amb un crismó a la dovella central). Tot i l’espoliació, es pot observar al lloc on s’obria la primitiva porta una llinda i el ressalt.
A l’interior del mur sud, el perfecte acabat dels carreus calcaris, disposats en filades horitzontals, mostra una gran cura en l’execució dels treballs d’aquest edifici.
Al sector sud-oest de l’església s’aixeca una torre campanar de base quadrada amb espidieres a la part baixa i finestres de mig punt als pisos superiors. Aquestes últimes han desaparegut quasi del tot just al punt on un canvi d’aparell, més petit i irregular, coincideix amb un canvi d’estructrura del campanar, que passa a ésser de planta circular a l’interior mantenint, però, la forma prismàtica a l’exterior. Els carreus que formaven els murs caiguts del campanar resten, acaramullats, a l’interior de la nau de l’església, formant un escampall de runes juntament amb els carreus del mur de ponent —esberlat tot just per l’esqueixada de la finestra— i els carreus de la volta que cobria la nau. Aquest material amuntegat barra el pas de la porta que comunicava l’església amb el campanar.
L’últim tram de la nau, el més proper a la capçalera, allotja una capella oberta al mur sud, coberta amb volta de canó. La capella comunicava amb l’exterior a través d’una porta allindanada, avui paredada. A llevant de la capella hi ha una finestra de doble esqueixada i ampit inclinat.
Mur sud de l’església, amb una decoració a base d’un fris escacat i d’arcuacions que descansen sobre mènsules, la mateixa que hi devia haver a la part superior de l’absis.
ECSA - M.À. Font
El sector de llevant del mur de tramuntana ha desaparegut del tot, fins i tot el pilar de l’arc toral més acostat a l’absis. De la capçalera, molt malmesa, només en resta el parament interior del sector sud-est, on es fa evident el massís de reble amb argamassa de calç i la base exterior del semicercle, recolzada sobre una petita plataforma de fonamentació. De ben segur que l’absis a l’exterior tenia una decoració molt semblant a la que presenta la part alta del mur sud, amb arcuacions cegues que descansen sobre mènsules i un fris d’escacat sota el ràfec de la teulada. L’ara d’altar original encara es conserva a l’hemicicle absidal.
De la finestra axial que amb tota seguretat il·luminava originàriament l’absis, no en queda res més que la disposició d’algunes pedres, que presumiblement formaven l’esqueixada. També s’endevina la presència d’una altra finestra, més tardana, que s’obria al sector sud-est de l’absis, on només hi ha restes dels muntants. (MAF-XFG)
Escultura
A la portada occidental de l’església de Sant Miquel de Ribera de Vall, a la clau de l’arc, s’ha encastat un baix relleu en pedra calcària que representa un crismó. S’observen les lletres símbols habituals en aquest tipus de peçes: la X, la P i la S, a més de l’alfa i omega. La depurada tècnica del relleu fa pensar en una total renovació de la peça, que hom diu que procedeix de l’església de Sant Pere de Cornudella, avui en ruïnes. (AMo)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. LXXIX, pàgs. 376-377
- Boix, 1982
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 216-220