Situació
Torre campanar, de base quadrada, situada al sector nord-est del conjunt, afegida a l’obra primitiva, avui molt modificada.
ECSA - M.À. Font
L’església parroquial de Sant Martí es troba una mica aïllada al sud del nucli, ara despoblat, de Soperuny, a 1 229 m d’altitud. Soperuny descansa als peus dels contraforts meridionals de la serra del Cis, sota mateix del pic d’Amariedo.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG055892.
Des del Sas cal remuntar la pista que travessa una roureda en direcció nord. Al capdamunt del barranc de Soperuny hi ha, ruïnós, el poble homònim. (MAF)
Història
No es disposa de cap referència directa d’aquesta església malgrat la gran quantitat de documents alaonesos que parlen de Soperuny. Amb tot, no manquen notícies dels preveres de Soperuny. L’any 992 el prevere Galí donà al monestir d’Alaó i al seu abat Àlvar l’alou que tenia al castell de Soperuny, per tal d’acréixer els mèrits el dia del judici final. Altres preveres relacionats amb Soperuny foren: Longobard (979), Ricolf (989) i Majol Marquès (vers l’any 1020). És destacable també l’actuació de Bradila de Soperuny, que l’any 1013 acaptà del comte Guillem Isarn la vil·la Dominical, que poc després lliurà a Alaó. Vers el 1020 Bradila de Soperuny apareix com a abat d’aquesta comunitat.
Més endavant Sant Martí de Soperuny apareix ja clarament com a església pròpia de l’abadiat exempt d’Alaó, centre dels dominis monàstics en aquest sector, de tal manera que l’abat proveïa la seva rectoria i l’annexa de Sant Martí del Sas. (JBP)
Església
L’església de Sant Martí ha estat profundament modificada i conserva poques restes d’època romànica. Ara apareix com un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis carrat, substitut de l’antic absis semicircular. Al segle XVIII es feren les modificacions més significatives a l’església amb l’obertura de capelles laterals, l’aixecament d’un cor als peus de la nau i la decoració de l’església d’acord amb els gustos de l’època (de la qual encara es poden veure restes, si bé molt deteriorades).
Aquestes modificacions afectaren el cobriment de la nau, que va perdre la volta de canó, substituïda per una altra amb llunetes. Tot i això, al tram més pròxim al mur oest es pot veure una volta de canó, la qual podria ser contemporània del moment de construcció de la torre cloquer que s’alça al sector nord-oest del conjunt.
Aquesta torre de base quadrada i articulada en tres pisos mostra obertures a les quatre façanes, algunes, però, actualment cegades. Presenta a la part inferior simples espitlleres i finestres d’una esqueixada; al pis de sobre hi ha finestres d’arc de mig punt paredades i al pis superior, que sembla una refacció, quatre finestrals de grans dimensions. Per la seva tipologia i l’ús de carreuó, la part baixa del campanar, fins al segon pis, podria ser una obra de tradició medieval que en qualsevol cas no seria anterior a la darreria del segle XII, mentre que les parts més antigues de l’església podrien datar del final del segle XI.
La porta d’accés, adovellada, es troba al mur sud, aixoplugada per un porxo. Damunt d’aquesta porta, una mica amagats, es poden veure encara els vestigis d’un campanar de paret, possiblement de cinc ulls, de carreus ben treballats i arcs de mig punt de pedra tosca, en una tipologia no gens habitual, de datació més tardana, potser del segle XIII.
El despoblament de Soperuny i l’abandó de la seva església han permès en pocs anys el progressiu deteriorament de l’edifici i la seva total espoliació i, ja a curt termini, comportaran l’esfondrament total del conjunt. (MAF)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 281, pàgs. 433-434
- Enríquez, [1987] 1993