Situació
Petit nucli de Betesa amb l’església de Sant Joan, en primer terme, que presenta un campanar de torre de quatre pisos i la porta d’entrada a la part baixa.
ECSA - M.À. Font
L’església parroquial de Sant Joan Evangelista es troba aïllada del nucli de població de Betesa, a ponent, prop de la carretera.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG099917.
Per a anar-hi cal agafar el desviament que hi ha passat el quilòmetre 112 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran. Des de la cruïlla s’ha de remuntar la carretera que puja a Sant Orenç durant 1 km. Una carretera a mà esquerra du, cinc quilòmetres més enllà, a Betesa. (MAF)
Història
D’acord amb les escasses dades que tenim, sembla que Sant Joan Evangelista de Betesa era una església pròpia dels senyors de Betesa, la qual amb el temps arribà a adquirir caràcter parroquial. Les seves rendes episcopals foren atribuïdes a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Roda, car consta que a l’època moderna les quartes dels corders i del rector eren recaptades per l’almoiner d’aquesta canònica. (JBP)
Església
És un edifici de planta de nau única, molt modificat. La capçalera actual presenta un mur recte amb un ull de bou a la part alta que tanca, a llevant, la zona on s’allotjava l’absis semicircular. Aquest espai, que s’amplià al segle XVIII fent desaparèixer l’absis original, es troba totalment esfondrat.
L’església segurament tingué, a partir del segle XVIII, quatre capelles laterals, de les quals només resten dues a la zona de l’actual presbiteri, l’una oberta al mur nord i l’altra al mur de migjorn. La nau, en aquest tram, és parcialment coberta amb un sostre pla a sobre del qual s’ha aixecat un cor.
Als peus de l’edifici s’enlaira una torre campanar prismàtica de quatre pisos. La part alta disposa de finestres de mig punt. Algunes espitlleres completen les obertures d’aquesta estructura. A la part baixa, al mur de ponent, s’obre la porta actual de l’església. Presenta un guardapols fet amb dovelles bisellades i columnes amb capitells molt senzills. És així que la part inferior del campanar resta integrada a l’espai propi de l’església.
Malgrat les enèrgiques modificacions fetes a l’església, algunes zones es poden identificar com a part de l’edifici medieval. Així, els petits contraforts que es troben al mur oest recorden els que hi ha en esglésies com Sant Pere de Cornudella o Santa Eulàlia de Betesa. La part més interessant, però, es troba a l’exterior, a l’angle que forma la façana sud amb la capella que li fou afegida. Aquí es localitza l’únic element decoratiu de clara adscripció romànica. Es tracta d’un grup de tres arquets cecs, força rústecs, que formaven part d’un fris d’arcuacions que de ben segur resseguia la part alta dels murs laterals i de l’absis desaparegut. Aquesta decoració original, juntament amb els contraforts de la façana oest, permet considerar l’església de Sant Joan com una obra rústega adscrita al grup d’esglésies que segueixen el model definit a Santa Maria d’Alaó i datable dins la primera meitat del segle XII. Tanmateix, la portada correspondria a una reforma més tardana de l’edifici original. (MAF)
Pica
Pica baptismal conservada a l’interior de l’església, decorada amb relleus i amb restes pictòriques modernes.
ECSA - A. Monsó
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal de pedra calcària, les mides de la qual són 38 X 71,5 cm de diàmetre exterior i 54 cm de diàmetre interior. El vas porta una senzilla decoració incisa. A la seva base exterior figuren motius en forma de pètals arrodonits mentre que a la paret del vas s’hi representen motius en forma de U invertida. A la part superior hi ha dues línies incises que ressegueixen tot el perímetre del vas.
Porta una tapa plana de fusta i recolza sobre un peu monolític de forma troncocònica irregular. Hi ha restes de calç i blauet a tota la peça. La seva execució podria correspondre a un moment imprecís de l’etapa romànica. (AMo)
Bibliografia
- Gavín, 1978, vol. 2, pàg. 85