Situació
Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals.
ECSA - X. Fresneda
Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa. Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom. És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG094920.
Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual cal abandonar aproximadament després d’un quart d’hora, per a enfilar-se cap a l’oest. Després d’un quart d’hora més l’esmentat camí ens durà, entre esbarzers crescuts en camps abandonats, fins al despoblat i l’església de Santa Eulàlia. També s’hi arriba des de l’església de Rigatell agafant un camí poc marcat en direcció sud-oest, que guanyant alçada ens durà fins al lloc al cap de mitja hora. (MAF-XFG)
Història
Les primeres referències del lloc són insegures. L’any 964 una tal Mennosa vengué al prevere Requesens, a Bellita i a Sidila una terra que tenia dels seus parents al castell de Vellasia, al lloc dit Lielaria (Santa Eulàlia?), pel preu de sis argenços. Vers l’any 1019 un tal Galí i la seva muller Brecunio donaren a la casa d’Alaó una peça de terra al castell de Bellasia, al lloc dit el Puig, que confrontava amb el camí. Potser el Puig es correspon amb l’indret de Santa Eulàlia. L’esment segur més antic de l’església i el lloc es troba en l’acta de consagració de Sant Pere dels Molins de l’any 987, en què es consignen Gamisa de Santa Eulàlia i el seu germà Miró.
Amb motiu de l’adquisició de Betesa per l’abat Guillem de Vilamur l’any 1414 es va instal·lar a l’església una mena de priorat alaonès, sense vida conventual ni dignitat monàstica. Tenia annex el benefici de Sant Miquel de Betesa. L’abat Guillem Roig, antic prior, pel desembre del 1455 va fer entrega d’aquest priorat a un tal Ramon Vives, llicenciat en teologia. (JBP)
Església
Planta del temple, modificat interiorment per dues capelles que simulen un petit transsepte.
X. Fresneda i M.À. Font
Es tracta d’una església formada per una nau que és capçada a llevant per un absis semicircular, que s’uneix a la resta de l’estructura de l’edifici a través d’un arc presbiteral. A l’extrem de llevant de la nau s’han practicat, en la gruixària del mur, a banda i banda, dues capelles, cobertes amb volta de canó. Aquesta mateixa solució de cobriment, reforçada per un arc toral, s’ha utilitzat a la nau, mentre que a l’absis s’ha resolt amb volta de quart d’esfera.
La primera cosa que sorprèn d’aquesta construcció, datable al segle XII, és l’acurat treball de la pedra que realitzaren els mestres d’obres i que només trobem en edificis de singular rellevància, amb carreus ben tallats, col·locats en filades horitzontals i lligats amb argamassa de cal i sorra. Abans de la restauració era interessant observar el farciment del mur nord que havia quedat a la vista en desprendre’s els carreus exteriors, tot deixant veure a la part alta del mur un tipus de disposició molt semblant a l’opus spicatum.
La porta, al sector oest del mur sud, és coronada per un crismó. És formada per dos arcs de mig punt en degradació, amb una arquivolta suportada per dos capitells de decoració vegetal a base de volutes. Les columnes monolítiques originals que sostenien aquests capitells han desaparegut.
La façana de l’absis, malgrat que no té decoració, presenta una ornamentació harmònica donada pels forats de bastida i molt especialment pels espais buits deixats entre carreu i carreu en una de les filades de sota el ràfec bisellat. Aquests espais buits recorden molt els que es trobaven a l’església de Sant Martí del Sas, a la vall veïna de Cornudella, i que desaparegueren a causa d’una restauració recent.
Les finestres originals se situen l’una al bell mig de l’absis, d’una esqueixada a l’interior, i l’altra, més elaborada, de dos arcs de mig punt en degradació, a la part alta del mur de ponent. Una finestra oberta a llevant de la capella sud, d’una esqueixada, es correspon a l’exterior amb una petita obertura col·locada en un lloc inversemblant, quasi a ran de terra. Finalment, al mur sud s’obre també una finestra d’una sola esqueixada.
La Diputación General de Aragón va restaurar l’església l’any 1994. (MAF-XFG)
Portada
Porta oberta al mur de migdia, abans de la restauració del 1994, formada per dos arcs de mig punt en degradació amb capitells esculpits.
ECSA - M.À. Font
Capitells que sustenten l’arquivolta de la porta d’entrada a l’església, decorats amb relleus de tipus vegetal.
ECSA - A. Monsó
A la portada oberta al migdia es poden veure dos capitells esculpits força malmesos. El capitell dret està decorat en la seva cara frontal per dues tiges coronades en volutes; entre aquestes s’ha intercalat una forma arrodonida. A l’altra cara interna, perpendicular al mur, es troba en molt mal estat de conservació el mateix motiu esculpit. El capitell, de proporcions prismàtiques (fa 26 x 15,5 cm a la base i 20 cm a l’àbac), té l’àbac llis i està treballat en una pedra calcària molt porosa.
El capitell del costat esquerre (26 x 25 x 21 cm a l’àbac) està treballat en el mateix tipus de pedra i té esculpides les dues cares visibles. A la cara externa, s’hi representa el mateix motiu que figura al capitell dret, i que també apareix en la cara perpendicular al parament. Entre tots dos temes es pot observar encara un altre d’informe i pràcticament il·legible que podria haver estat un motiu zoomòrfic (¿una àguila, tal com s’observa en un dels capitells d’Alaó?) o potser un fruit. El deteriorament de la pedra en fa avui impossible la lectura.
La seva datació hauria de ser la mateixa atorgada a la fàbrica de l’església.
Crismó esculpit sobre un bloc de pedra que corona l’arc de mig punt que fa d’accés a l’església.
ECSA - A. Monsó
Sota la mateixa portada sud es conserva un bloc de pedra rectangular (30 x 50 cm) que porta esculpit en baix relleu un crismó trinitari. Dins el cercle es remarca la X, la P i la S. Apareixen igualment, com és habitual, les lletres alfa i omega, tot inscrit dins el cercle. Porta restes de calç i el seu estat de conservació és força bo. Podria pertànyer a la mateixa datació atorgada a la construcció de l’església o potser és una mica posterior a aquesta data. (AMo)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 193, pàg. 385
- Castillón, 1978, núm. 85, pàg. 98
- Boix, 1982, doc. 68
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 34-37
- Ordeig, 1993-94, vol. I(II), doc. 105, pàgs. 249-252
Bibliografia sobre la portada
- Enríquez, [1987] 1993, pàg. 148