Situació
Interior del tram de ponent de l’església gòtica, amb un dels murs que correspon al temple romànic anterior, localitzat durant l’excavació duta a terme el 1991.
J.García
Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria es troben a l’interior del posterior temple gòtic bastit sobre seu, dins el recinte del castell de Benavarri. (JGC)
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG919649.
Història
Aquesta església fou la primitiva parròquia de la població. Hi ha constància documental que des del segle XI l’església de Benavarri restà vinculada al bisbat de Roda. Sembla que es tractava en origen d’una capella castellera. Ara per ara, tot indica que els promotors de la seva construcció foren uns particulars, potser els primers castlans al servei dels reis d’Aragó i Ribagorça.
Almenys des del 1085 consta la presència a Benavarri de Sant Vicenç de Roda; en aquell moment, el rei Sanç Ramírez dotà l’esmentada canònica amb una almúnia a les Torres del Rei, les rendes de la qual foren assignades al càrrec de sagristà de l’església de Santa Maria de Benavarri. A l’inici del segle XII l’empenta de la seu de Roda i especialment de l’ardiaca de Ribagorça s’intensificà, tal vegada perquè calia clarificar la distribució de les rendes parroquials. Així, l’any 1113 la vídua Oró amb les seves filles Cet, Ermessenda i Blanca vengueren a l’ardiaca Bernat uns casals amb l’alou que tenien dels seus parents a la vila de Benavarri, al lloc dit Subtus ipsa ecclesia, pel preu de quinze diners. Finalment, el rei Ramir II d’Aragó donà el 1136 a Sant Vicenç de Roda “illam ecclesiam de Benavar solutamente”, en tinença, però, de Ramon Martí i dels seus successors; aquest document diu també que hi havia una comunitat de clergues governada per un “abat” de col·lació particular.
D’acord amb la relació de la col·lecta de la dècima per a Terra Santa dels anys 1279 i 1280, l’església de Benavarri comptava amb una comunitat florent, un vicari que feia les funcions de rector, un sagristà i uns vuit porcioners, i les seves rendes eren considerables, xifrades en 550 sous anuals. A mitjan segle XIV, l’església de Benavarri va ésser afavorida amb una butlla d’indulgències concedida per onze bisbes des d’Avinyó, cosa que confirmà al final del segle XV el papa Alexandre VI. La puixança econòmica i el mecenatge comtal afavoriren que l’església romànica de Santa Maria de Benavarri fos reemplaçada per un nou edifici gòtic bastit al XIV, el qual avui dia es troba mig ensulsiat i desafectat de culte. (JBP)
Restes arqueològiques
En el transcurs de la primera campanya d’excavacions arqueològiques del castell de Benavarri duta a terme l’any 1991, aparegueren sota el tram de ponent de l’església gòtica, l’únic que encara es manté dret, un seguit de murs d’una factura romànica molt depurada. Per la disposició que presenten, sembla que aquests murs corresponen a l’antiga església romànica feta amb planta de creu llatina i una capçalera amb un absis semicircular. Les mides aproximades d’aquest temple són d’uns 20 m de llarg per 8 m d’ample i la seva datació es podria situar entre la darreria del segle XI i el primer terç del segle XII.
El temple romànic esdevingué massa petit per a les necessitats d’un creixent nombre de parroquians, la qual cosa motivà la construcció d’un nou temple, també sota l’advocació de Santa Maria, al segle XIV. Es tracta d’un edifici de dimensions més àmplies, de 34 m de llarg per 14 m d’ample, format per tres naus capçades a llevant per un absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. Aquest absis poligonal i el primer tram de l’església gòtica van ser posats al descobert durant aquesta mateixa campanya d’excavacions. (JGC)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 121 i 141