Situació
Façana de migdia d’aquesta església d’estil a mig camí entre el romànic i el gòtic.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria és al cim del turó que centra la població d’Aler, situada a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG873657.
El poble d’Aler és a uns 5 km de Benavarri per la carretera N-1311, que d’aquesta darrera població mena a Barbastre. (JAA-JBP)
Història
El lloc d’Aler fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un cavaller dit Guifré Sal·la que estava al servei de Ramir I d’Aragó-Ribagorça i d’Arnau Mir de Tost, puix que els seus descendents es titularen castelli Aleri dominus. El llinatge dels Aler, originari d’aquest indret, sempre estigué molt vinculat a Sant Vicenç de Roda, on van deixar un bon nombre de llegats. Sens dubte, d’aquesta intensa relació sorgí el projecte de bastir-hi una església, que fou consagrada el 17 d’octubre de 1105 pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre.
L’any 1122, Berenguer Bernat d’Aler, abans de marxar en host contra Lleida, lliurà en testament a Santa Maria d’Aler 20 sous que es pagarien amb la venda del seu guarniment, de la seva lloriga i d’una mula. El 1134, essent en el famós setge de Fraga, compareix un Guillemi Galindi abbatis Aleri com a testimoni de l’última voluntat del senyor Osset d’Aler. D’aquesta breu notícia es poden deduir dues coses: en primer terme, Santa Maria d’Aler devia tenir ja una comunitat de clergues regida per un “abat”; en segon terme, aquesta mateixa persona figura el 1113 com a abat de Santa Cecília de Fontova, la qual cosa pot indicar la interrelació d’ambdues esglésies amb el llinatge dels Aler, que també tenien àmplies possessions a Fontova. Després, formà part de la baronia de Castre-Peralta fins a la fi de l’antic règim, moment en què encara consta el dret de patronat de l’església en possessió dels senyors d’Aler. A partir de la baixa edat mitjana lloc i església estigueren vinculats a Benavarri. Al segle XVI l’església fou integrada al nou bisbat de Barbastre; en aquesta mateixa centúria el canonge G. Sessé de Barbastre donà notícia de la troballa a Santa Maria d’una lipsanoteca de fusta amb l’esmentat pergamí de consagració, objectes actualment perduts. (JBP)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis poligonal. Aquesta església, juntament amb altres com Sant Joan de Morens, Sant Joan del Mont de Roda o Santa Eulàlia de Beranui, es poden considerar models de la implantació de les estructures gòtiques, reduïdes a la forma absidal, en edificis que conserven la tradició constructiva d’època altmedieval en l’estructura de les seves naus, que no són anteriors al segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Huesca, 1887, vol. IX, pàg. 121
- Yela, 1932, doc. 6, pàg. 137
- Gómez, 1979, núms. 29-30
- Guitart, 1979, vol. 2, pàg. 169
- Boix, 1987b, vol. III, pàgs. 53-74