Situació
Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG953612.
Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons. (JAA-JBP-MLIR)
Història
Segons es pot deduir, el lloc de Calladrons va ésser conquerit vers mitjan segle XI pel comte Ermengol III d’Urgell amb la col·laboració del senyor d’Àger, Arnau Mir de Tost, i posteriorment fou sempre adscrit al dit comtat i bisbat d’Urgell. Una de les primeres mencions documentals data del 1067, quan Pasqual Mir i la seva esposa Donega vengueren a Bertran [Borrell] i a la seva dona Bonadona l’alou que tenien per aprisió i per altres drets al terme de Calladrons, pel preu d’un mancús en espècies.
L’església de Santa Maria és documentada per primera vegada l’any 1193 en el testament de la senyora Ferrera d’Àger, la qual li féu una deixa consistent en la tercera part dels seus béns mobles. D’altra banda, els hospitalers de la comanda de Siscar també foren presents a Calladrons, car en alguns documents del segle XII consta que hi tenien possessions. Consta també que els rectors de l’església de Santa Maria de Calladrons eren persones instruïdes, puix que sovint se’ls troba actuant com a escrivents i, fins i tot, de notaris a la rodalia. Així, per exemple, Ramon Fort de Domus Latronum compareix com a notari en els instruments del monestir cistercenc de Vallverd l’any 1298, o Guillem d’Àneu pel que fa a la comanda de Siscar el 1353.
El capellà de l’església de Calladrons consta dins el deganat d’Urgell en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada per a sufragar les croades a Terra Santa; així les seves rendes foren taxades el 1279 en 7 sous i 2 diners, i el 1391 en 20 sous. L’església de Santa Maria de Calladrons va pertànyer al bisbat d’Urgell i oficialat de Tremp fins el 1956, any en què passà al de Lleida. (JBP)
Església
L’església de Santa Maria és un edifici profundament transformat a partir del 1612, data que figura en la clau de l’arc de la porta d’entrada. Potser d’aquest moment són les voltes de creueria que, en quatre trams, cobreixen la nau, la qual no se sap fins a quin punt correspon a la nau original; en tot cas, aquesta nau és totalment desfigurada per les voltes de creueria que substitueixen el sostre original, per la decoració interior i per les capelles que perforen els murs laterals.
L’únic element visible de l’edifici original, especialment després de les obres de restauració i dignificació de què ha estat objecte, és l’absis que capça la nau per llevant. És un absis semicircular, que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral en gradació, i que té al seu centre una finestra de doble esqueixada. Exteriorment, la façana absidal és l’únic element visible de l’edifici original; presenta un parament de carreuons senzillament escairats, disposats ben ordenadament en filades uniformes, amb carreus ben tallats a la finestra, i sense cap tipus d’ornamentació.
Tot i les dificultats que presenta la filiació de la part d’edifici romànic que en resta, la tipologia dels paraments permet una datació entre la fi del segle XI i l’inici del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 191
- Chesé, 1972, docs. 75,145 i 553
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 316
- Boix, 1985b, docs. 2 i 4
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 269
- Cots, 1988, docs. 35 i 36