Santa Àgata de Rallui, abans Sant Climent (Beranui)

Situació

Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada.

ECSA - F. Parra

Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres.

Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG008953.

S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga. Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui. Hom pot agafar també el vell camí medieval, tot ell empedrat, que es veu a la sortida del modern poble de Beranui. Finalment, també hi mena el camí que hi ha davant del pont de les Ferreries, potser més directe. (JBP)

Història

La primera notícia documental de Rallui data del 930. Llavors la comtessa Toda de Ribagorça comprà un alou “in ipsa villa Lorroi” pel preu de 45 sous. Al final del segle X trobem ja documentada l’església de Rallui. Els monjos d’Ovarra havien canviat amb Miràbil una terra a les Planelles, sota Sant Climent, per una altra al lloc dit Domnoli, la qual vers l’any 994 vengueren a Cèntul i a la seva esposa Gindiberga. Aquesta primera església pertanyia als senyors de Rallui i igual que el vilatge va ésser destruïda en el decurs d’una ràtzia musulmana, que provocà que els habitants de Rallui fugissin a altres llocs i àdhuc a terres “paganes”. L’ocasió fou aprofitada per l’abat Galí d’Ovarra, que adquirí a títol personal diverses heretats a Rallui. L’esmentat abat amb el prevere Guimar restauraren l’església de Sant Climent, que consagrà per segona vegada el bisbe Eimeric de Ribagorça l’any 1007. Aleshores l’abat Galí en confirmà les possessions, i li donà la seva part i les seves compres, cosa que també feu el prevere Guimar, amb els ornaments litúrgics. Galí es reservà la tinença de Sant Climent per a la seva família. Pocs dies després, pel servei que els havien fet d’un cavall ros bausà, valorat en 100 sous i 25 mancusos d’or, els comtes Sunyer i Toda II van donar a l’abat Galí i al cenobi d’Ovarra la despoblada i erma vil·la de Rallui per tal que la repoblessin amb els antics habitants i la tornessin a comear.

L’abat Galí, per la seva banda, prosseguí amb noves adquisicions: una terra a la Coma que confrontava al damunt amb l’heretat de Sant Climent (1008), una altra a les Planelles (1009), una terra al Pou (1014), un alou o part d’una heretat (1017). Mentrestant, la situació havia canviat amb l’arribada al govern ribagorçà del comte Guillem (1011), davant del qual calia legalitzar la situació de Rallui. Producte de l’arranjament entre els nous i antics propietaris fou un nou instrument de l’any 1012, pel qual l’abat Galí, conjuntament amb el prevere Ricolf i la seva germana Atalavira donaren al cenobi d’Ovarra el feu i el vilar de Rallui que havien poblat i posteriorment comprat al comte Sunyer; així mateix, lliuraren l’església de Sant Climent que havien fet dedicar i havien dotat, i se’n reservaren la tinença per a ells i per a la seva generació, amb la qual cosa sembla que tothom restà satisfet. Com sigui que el cenobi d’Ovarra restà vinculat a la família de Galí, l’església de Sant Climent continuà, de fet, en poder del seu llinatge.

Una maniobra semblant és documentada l’any 1135. Aleshores Ramon Servideu, mort el prevere Miró, germà seu, reconegué l’alt domini d’Ovarra sobre Sant Climent i aportà la part que hi tenien els seus parents, per tal de continuar amb l’usdefruit de l’església. Probablement el monestir d’Ovarra exercí un domini efectiu a partir de la confecció de diplomes falsos, cap a la fi del segle XII. Així, segons un fals, justament l’any 1135 els comtes Bernat i Toda concediren al monestir i al seu abat Levila la vila de Rallui. Segons un altre fals, datat cap al 1016, Altemir, Frugell i Gaufred donaren a Ovarra l’església de Sant Demetri de Rallui.

A partir de la baixa edat mitjana l’església de Rallui consta dins el priorat de Santa Maria d’Ovarra, de l’abadiat de Sant Victorià d’Assan. El 1571 Pius V integrà l’església al nou bisbat de Barbastre, però l’abadia de Sant Victorià n’aconseguí la restitució dels àrbitres nomenats per Felip II (1594). (JBP)

Acta de consagració de Sant Climent de Rallui (novembre del 1007)

El bisbe Eimeric de Ribagorça, a precs de Galí, abat de Santa Maria d’Ovarra, i el prevere Guimar, consagra l’església de Sant Climent de Rallui. L’abat Galí, a títol de dot, confirma les possessions i li dona la seva part i les seves compres; igualment ho fa el prevere Guimar, amb ornaments litúrgics. Finalment, l’abat es reserva la tinença de l’església per a la seva generació.

"Almitas Dei Patris clementiam qui es unus in unitatem et trinus in Trinitatem, et in nomine Ihesu Christi filii eius et Spiritu Sancti. Ego Galindo, abbas, et ego Gimar, presbiter, expunxit nos Deus et trina Maiestas ut edificaremus domum in onorem domini nostri Ihesu Christi qui es[t] in comitatum Ripacurcensem, in villa que vocatur Lorroi, in baile Ripacorza, prope flumen Isabana. Et ideo ab anno millesimo septimo incarnacionis dominice, luna XIIII, in mense nobembrio, die III feria, veniens venerabilis Ahemericus presul ex comitatum Ripazurcensem, per preces(es) Galindoni, abbati, et Gimarane, presbitero, ad consecrandam ecclesiam in onorem domini nostri Ihesu Christi et sancti Clemencii martiris et confessoris Christi quem prefactus qui [ia]m supra scriptus est, pro amore Dei et remissionem peccatorum suorum et per desiderium celestis patrie. Ad cuius dedicationem christiani et devotissimi p[opu]li religionem chatolicam concurrentes devocionis sue vel parentum d[eces]sorum facimus absolvendum vel pro remedium animarum suarum et incolumi[ta]tem futuram adipiscendum et Zabulo teterrimum effugiendum et statum sancte Dei Ecclesie erigendum ut remunerationem ad hetereo arbitrem ad hultimum consequi valeat et cum s[anctis] omnibus in celestis regionem coruscent.

Cum adstantem clero hac devotissimum populum predictum sancti Clemencii episcopi et martiris Christi et ad servientes illius qui ibidem serviunt p[ro] iussionem Aemerici episcopi eorum numa insirta tenentur, ego Galindo, abbas, per dotalis titulo dono ad ipsam eclesiam iam dictam ipsas terras et ipsas vineas quod iam ibi miserunt et parentes, ipsa medietatem quod mihi contingit; et ipsos chasales cum sua superposita; et in ipsos ortos et in arboribus et in pratis et pascuis, ipsa mea parte ab integrum. Et insuper de me[a] compara mito uno campo super ipsa ecclesiam; et una terram super villa, qui fuit de Ansilane; et una closa super ipsa villa, qui fuit de Ennecone; et duas terras super ipsa villa, qui fuerunt de Matrona [et d]e Bonufilgo; et subtus ipsa villa mito uno campo qui fuit de Hennecone; et alia terra prope ipso campo, et aduenit mihi de patre meo; et alia terra subtus ipsa ecclesia qui fuit de Ginta; [et a]lias duas terras qui fuerunt [de] Ariolo et Chacone; et uno campo ad ipso puzo qui fuit de filios Olipane; et mito ipsa compara qui fuit de Chaco Llullo, ipsas duas partes; et alia terra [pro]pe ipsa via qui pergit ad [...]; et [una terra] super villa qui fuit de Bono Omine; et una vinea subtus Sancti Abentini qui fuit de Orratone de Villa Karli; et alia vinea ad villa Sxechari; et alias duas vineas ad Goiveru, super ipsa vinea de Huarra; et una sorte de terra in ipsa Plana prope ipsas chasas; [et] uno orto ad Rigales. Ista omnia quod aucmentavi vel deinceps Deo opitul[ant]e aucmentare potuero usque ad terminum vite mee.

Et ego Gimar, presbiter, mito ipsa mea portione qui mihi contingit de ipsa ecclesiam quod ibi miserunt nostri parentes ab integrum. Similiter donamus in orna[mentis] ecclesiasticis IIIII planetas, I camiso, II stolas, unu amicto, II palios, I calice, I cruce, III misales, I salteriu, I unu breviario. Et ego Galindo mito uno ant[ifo]nario. Hec omnia donamus ut ad diem iudicii [hac tremende Maiestatis] mercis nobis exinde adcrescat quia qui bene ministraverit gradum bonum sibi adquirit.

Et ego Galindo, abba, mitto [ips]o alode qui fuit de [...] et mito alium alode qui fuit de Dacchone [...]; et mito huna terra subtus ipsas Planellas qui fuit de Llelli de ipsum Villar; et mito alia terra super ipsum poium de Sancto Clemencio [qui fuit] de Erilli vel de sua filia [...] qui sunt de mea compara in locho hubi dicitur Bes [...].

Et ego Haemericus episcopus concedo ad iam dicta ecclesia in die dedicationis eius primitias et oblationes sicut olim co[nsti]tutum fuit secundum chano[nicam auctoritatem] sicut sanctus canonus chanet: decimas et primicias a Deo sunt donandas, ad episcopum dividendas. Et est manifestum ut ab hodierno d[ie et] tempore ad iam dicta ecclesia [...et] servientes illius abeant, teneant adque possideant. Et si quis contra hanc dotem vel donationem venerit ad inrumpendum minime scindatum et sciat [se] anatemis innod[atum, et hanc dotem inconvulsa] permaneat et in posterum; et qui hoc offerentia dederit pro animabus suis, dimitat Deus omnia peccata eorum preterita, presencia adque futura. Et [per] hoc sanctum sacrificium quod [supra ista sancta altaria consecratum], pariter eternam participacionem accipiant, et in die iudicii digni audituri sint; Venite, venedicti Patris meis, percipite regnum in secula seculorum.

Facta consecrationem die III feria in mense nobembrio, anno XII Rodbertu regnantem, regem expectantem.

Signum Galindo, abbate, et Gimarani, presbitero, qui hanc dotem rogaverunt scribere et testes ad roborandum firmare. Signum Ansilane. Signum Arigo. Signum Ratero.Signum Conpangoni presbitero. Borrellus, archidiaconus. Senterus, archidiaconus.

Et ego Galindo qui hanc [ecclesiam] edificavi et dedicavi et dotavi [facio ta]le comentum: post meos dies rema[ne]at ad Atone fratri meo, et si ille non est [...] tunc sit electus [...] et post illum [...] alius, et postea alius de mea generacione usque [...].

Et ego Breldes chum filiis meis mittimus in domum Sancti Clem[enc]ii nostro alode qui nobis advenit de parentum nostrorum in villa Loroi ab integrum, sine hunc champo quod donavi ad Heloneta mea filia.

Borrellus, iudex, rogitus scripsit sub die et anno quo supra et subscripsit."

O: AHN, fons d’Ovarra, carpeta 690, núm. 21.

A: Còpia del segle XVIII: BC, Reserva, ms. 729, Pasqual: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, vol. IX, foli 345, ex O.

B: Còpia parcial del segle XVIII: RAH, colección Traggia, vol. XII, foli 167, ex O.

a: Martín Duque: Colección diplomática de Obarra (siglos XI-XIII), Saragossa 1965, doc. 8, pàgs. 10-12, ex. O.


Traducció

"Per la benefactora clemència de Déu Pare que és un en la Trinitat i tri en la unitat, i en el nom del seu fill Jesucrist i de l’Esperit Sant, jo, l’abat Galí i el prevere Guimar. Ens va moure Déu i la trina Majestat perquè edifiquéssim una casa en honor del nostre senyor Jesucrist, la qual és al comtat de Ribagorça, a la vil·la anomenada Rallui, a la vall de Ribagorça, vora el riu Isàvena. I per aquesta causa, l’any de l’encarnació del Senyor mil·lèsim setè, a la lluna catorze, el mes de novembre, dimarts, va venir el venerable bisbe Eimeric del comtat de Ribagorça, a precs de l’abat Galí i del prevere Guimar, per consagrar l’església en honor del nostre senyor Jesucrist i de sant Climent màrtir i confessor de Crist, la qual el bisbe [va dedicar] per l’amor a Déu i l’absolució dels seus pecats i per l’anhel de la pàtria celestial. Van concórrer a la seva dedicació els cristians i devotíssims pobles de religió catòlica per la seva devoció, per a l’absolució dels pecats dels seus parents difunts, per al remei de les seves ànimes i per guanyar la futura salvació, fugir de l’horrible Zabuló i millorar la situació de la santa Església de Déu, per tal que serveixin per a aconseguir de l’àrbitre celestial la recompensa a la fi i siguin al seguici amb tots els sants a la regió celestial.

Essent presents el clergat i el devotíssim poble, fan l’ofrena a l’esmentat sant Climent bisbe i màrtir de Crist i als seus servidors que hi serveixen per l’autoritat del bisbe Eimeric; els seus noms queden inscrits. Jo, l’abat Galí, per títol de dotació, dono a aquesta església les terres i les vinyes que ja li van lliurar els parents, la meitat que em pertoca i els casals amb els seus estris; i la meva part, íntegra, als horts, als arbres, als prats i pasturatges. I a més a més lliuro de la meva compra: un camp damunt l’església, una terra damunt la vil·la que fou d’Ansilà, una closa damunt la vil·la que fou d’Ennecó i dues terres damunt la vil·la que foren de Madrona i de Bonfill; i sota la vil·la lliuro un camp que fou d’Ennecó; i una altra terra vora el camp i que em pervé del meu pare; i una altra terra sota l’església que fou de Ginta; i dues terres que foren d’Oriol i Txacó; i un camp al Pou que fou dels fills d’Olibà; i lliuro l’adquisició que fou de Txacó Llull, les dues parts; i una altra terra vora la via que va a...; i [una terra] damunt la vil·la que fou de Bonhom; i una vinya sota Sant Aventí que fou d’Orrató de Vilacarle; i una altra vinya a la vil·la Sxechari; i dues altres vinyes al Goiveru, damunt la vinya d’Ovarra; i una sort de terra a la Plana, vora les cases; i un hort als Regals. Tot el que vaig augmentar i el que des d’ara pogués augmentar-ne amb l’ajuda de Déu fins al final de la meva vida.

I jo, el prevere Guimar, lliuro la meva porció que em pertoca de l’església, el que li van lliurar els nostres parents, íntegrament. Semblantment, donem en ornaments litúrgics cinc planetes, una camisa [o alba], dues estoles, un amit, dues pàl·lies, un calze, una creu, tres missals, un saltiri i un breviari. I jo, Galí, lliuro un antifoner. Tot això ho donem a fi que el dia del judici rebem la misericòrdia de la tremebunda Majestat, perquè qui bé serveix es guanya la benmereixença.

I jo, l’abat Galí, lliuro l’alou que fou de... i lliuro un altre alou que fou de Dacó, i lliuro una terra sota les Planelles que fou de Llell del Vilar i lliuro una altra terra a sobre del puig de Sant Climent que fou d’Erill i de la seva filla..., que són de la meva compra al lloc que es diu Bies[ques]...

Jo, el bisbe Eimeric, concedeixo a aquesta església, el dia de la seva dedicació, les primícies i les oblacions tal com va ser establert antigament per canònica [autoritat], segons diuen els sants cànons: els delmes i les primícies han d’ésser donades a Déu, repartides pel bisbe; i és manifest. Per tal que des del dia d’avui i des d’aquesta data l’esmentada església i els seus servidors ho tinguin i posseeixin, i si algú posés plet contra aquesta dotació i donació per a desfer-ho, que de cap manera no es perdi i sàpiga que ell ha quedat anatematitzat i [aquesta dotació] romangui [íntegra] per al futur; i als que van donar aquesta ofrena per les seves ànimes, Déu perdoni tots els seus pecats passats, presents i futurs. I [per] aquest sant sacrifici que es farà damunt d’aquest sant altar consagrat rebi també la participació eterna i el dia del judici sigui digne d’escoltar: veniu, benaventurats del meu Pare, participeu en el regne pels segles dels segles.

Feta la consagració a la fèria tercera, el mes de novembre, l’any dotze del regnat de Robert, esperant rei.

Signatura de l’abat Galí i del prevere Guimar que aquesta dotació pregaren escriure i als testimonis signar en confirmació. Signatura d’Ansilà. Signatura d’Arigo. Signatura de Rater. Signatura del prevere Companyó. Borrell, ardiaca. Senter, ardiaca.

I jo, Galí, que aquesta [església] vaig edificar, dedicar i dotar faig aital disposició: després dels meus dies quedi per al meu germà Ató i si ell no hi és... llavors sigui elegit... i després d’ell... un altre, i després un altre de la meva família fins...

I jo, Breldes, amb els meus fills lliurem a la casa de Sant Climent el nostre alou que ens pervé dels nostres parents de Rallui, íntegre, sense un camp que vaig donar a la meva filla Eloneta.

Borrell, jutge, pregat, ho va escriure, el dia i l’any esmentats més amunt i ho va subscriure."

(Traducció: Melchor Alonso i González - Jordi Boix i Pociello)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, molt deformada per la pressió i la manca de rigidesa de les parets, fet que li dona una aparença de volta ultrapassada i que ha provocat que el sector de ponent de la volta s’ensorrés. El sector de llevant de la nau és més estret que la part de ponent, com si es tractés d’un profundíssim arc presbiteral que precedeix l’absis semicircular que capça la nau per llevant. Aquest absis és actualment cegat per un envà que el converteix en sagristia i redueix la longitud total de la nau.

La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que presenta l’esqueixada exterior recta i una llinda retallada en arc, molt barroerament. A la façana sud s’obre una finestra d’una sola esqueixada, com la que hi ha a la façana de ponent. Aquest mur és coronat per un campanar d’espadanya, probablement de tres ulls, avui totalment alterat per la construcció d’un petit campanar de torre, d’època imprecisa.

Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat del ràfec absidal, que és decorat amb un fris de permòdols, motllurats en cavet. L’església presenta un aparell de carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i desiguals, cosa que palesa la influència dels constructors de la propera església de Sant Andreu de Calbera en aquesta obra, que cal situar dins el segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Pérez de Urbel, 1950, doc. 37
  • Abadal, 1955, vol. iii (I), pàg. 64 i vol. III (II), doc. 140, pàgs. 356-357 i doc. 286, pàg. 436
  • Martín Duque, 1965, docs. 4, 8, 9,10,11,13, 21, 24,153,160-175 i 180
  • Iglesias, 1985-88, vol. 1/2, pàgs. 263-267