Situació
Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de Sant Isidre.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG996756.
S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps. (JAA)
Història
Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu. Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria. Les rendes que hi tenia l’ardiaca de Ribagorça foren taxades el 1493 en vuit faneques i mitja de blat, altres tantes d’ordi i de civada, mitja de mixtura, i l’onzè dels fruits. Al final de l’edat mitjana es construí al centre de la vila l’actual església parroquial, gòtico-renaixentista. Això comportà que la vella parròquia s’abandonés progressivament. Després hom n’aprofità els carreus per a bastir una capella en honor a sant Josep. (JBP)
Església
L’actual capella de Sant Josep ocupa la part nord-oest de la nau de l’antiga església de Sant Martí, de la qual només són visibles el perímetre i algunes filades dels murs nord i oest, que segueixen els murs de la capella. Dels murs sud i de llevant, només en queden les traces al nivell del terreny, que mostren que l’edifici alt-medieval era més ample i més llarg, cap al sud i llevant, que l’actual capella de Sant Josep.
Per les restes visibles sembla clar que l’església de Sant Martí era un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, potser precedit d’un arc presbiteral. A partir d’aquestes restes no és possible situar on era la porta, tal vegada a la façana sud, ni les obertures que devia tenir.
L’aparell és format per carreus de pedra sorrenca, ben tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes, que palesen les fórmules constructives pròpies de l’arquitectura del segle XII. (JAA)