Situació
Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG992758.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord. Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església. (JAA)
Història
Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta. Sembla que d’alguna manera estigué relacionada amb la transhumància dels ramats que passaven per aquest indret. No seria gens estrany, doncs, que tingués relació amb alguna casa religiosa amb possessions en aquest terme. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, actualment coberta amb un embigat suportat per un arc de diafragma de perfil apuntat. La nau és acabada a llevant per un absis trapezoidal interiorment i semicircular a l’exterior.
La porta, feta amb arc de mig punt i aixoplugada per un porxo, s’obre a la façana oest. A la façana sud hi ha les traces d’una segona porta, paredada, que possiblement comunicava amb una dependència afegida al mur sud. Al costat sud de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada.
L’aparell és de reble irregular en tot l’edifici. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i només presenten una certa articulació per la presència de dos estrets contraforts a la meitat de llevant de la nau.
Després de les recents restauracions, sembla clar que l’església presenta, almenys, dues fases constructives. La més primitiva, de datació imprecisa, però potser dins el segle XII, es correspondria amb un edifici amb un absis semicircular. En una segona fase, potser per ruïna de l’edifici primitiu, es van construir uns murs i una volta a l’interior de l’absis (on encara es veuen els brancals de l’obertura absidal primitiva), molt semblants als que es van fer a les esglésies pallareses de Sant Miquel de Besan i Sant Ambròs de Tor, i es va substituir la coberta original per l’embigat actual. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 276-277