Situació
Església del nucli abandonat de Soriana, construcció del final del segle XI o l’inici del XII.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Pere, ara dedicada a santa Marina, es troba en un esperó rocallós, a l’extrem de llevant del nucli abandonat de Soriana.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG976550.
S’hi arriba pel mateix itinerari que el descrit en la monografia del castell de Soriana.
Església
Es tracta d’un edifici que ocupa un emplaçament molt ajustat, arran dels penya-segats, fet que motiva en part la seva irregularitat geomètrica. La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, que arrenca de sengles pilastres adossades als murs laterals. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral tancat per un envà, que el converteix així en sagristia. D’aquesta manera es forma un nou presbiteri, sensiblement elevat sobre el paviment de la nau.
Planta d’aquest temple que, inusualment, té oberta la porta d’accés al mur nord a causa de la topografia del terreny on fou bastida.
J.A. Adell
En el curs de les reformes que canviaren el presbiteri, es va redecorar totalment l’església, amb la construcció d’altars laterals (el del costat sud, buidat en el gruix del mur) i un cor adossat al mur de ponent de la nau, on s’obre un ull de bou circular.
La porta és resolta en un arc de mig punt molt retocat i s’obre a la façana nord, per motius topogràfics. Es conserven dues finestres originals ara paredades, una de doble esqueixada al centre de l’absis i una altra de geminada, amb columna de capitell mensuliforme, que s’obre al mur oest. Aquesta façana és coronada per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’interior és totalment arrebossat i l’estructura paramental és visible a les façanes, mancades d’ornamentació i que presenten un aparell complex, format a la part baixa dels murs per carreuons ben escairats, sense polir, disposats en filades irregulars però uniformes, amb filades de través a l’absis, alternant els elements de pedra calcària amb els de sorrenca. En canvi, a la part alta, els carreuons són de pedra sorrenca, molt més regulars que els de la part baixa, amb peces estretes i allargassades, disposades en filades uniformes i regulars. Per sobre d’aquest parament, el nivell de la coberta és clarament sobrealçat, amb un aparell de reble irregular que contrasta amb l’acurada execució dels murs originals, en els quals s’observa la presència de forats de bastida.
En el seu conjunt, l’església de Soriana s’avé amb les formes característiques de l’arquitectura de la fi del segle XI o del principi del segle XII, mantenint-se fidel a les tecnologies introduïdes durant el segle XI, però que evolucionen cap a un major refinament en el treball de la pedra i abandonen les decoracions murals a les façanes.
Cal assenyalar la presència de la finestra geminada a la façana de ponent, que evoca la curiosa solució de la façana de la propera església de Santa Quitèria de Montfalcó, partint d’un principi compositiu similar, però executat de forma més ortodoxa a Soriana, on no hi ha els condicionants topogràfics que condicionen l’arquitectura de Montfalcó.
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 100-103