Situació
Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament.
ECSA - J.A. Adell
L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres. (JAA)
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG975577.
Història
No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica.
Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059 i que el papa Alexandre III confirmà a l’esmentada canònica els anys 1162 (Casserres cum capellis suis) i 1179. (JBP)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici que, malgrat el seu abandó, es conserva en bon estat. És format per una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular lleugerament apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral.
La volta de la nau arrenca d’una imposta, força irregular, amb una motllura en bossell a la meitat de llevant i una motllura bisellada, decorada amb boles, a la meitat de ponent. Al punt on canvia el tipus de motllura, a la meitat de la nau, es conserven dues pilastres rectangulars, adossades als murs laterals, que resten tallades just a sota la imposta, com si haguessin estat concebudes per a suportar un arc toral que no s’arribà a construir.
La porta, d’arc de mig punt de grosses dovelles, s’obre a la façana de ponent, amb el llindar situat cinc graons per sobre el nivell del paviment de la nau. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat de l’absis, on hi ha un ràfec molt desfet, format per un seguit de mènsules tallades en cavet. Cal assenyalar que a l’angle nord-est, el mur nord forma una mena de pilastra ressaltada del pla del mur, que tant pot correspondre a una vicissitud de la construcció com a la intenció de formar un sistema decoratiu a la façana, que no s’arribà a construir.
Els paraments presenten un aparell molt uniforme, format per carreus ben tallats, sense polir, i molt desgastats per l’erosió, ben disposats en filades uniformes i regulars. Aquest tipus d’aparell evidencia unes formes pròpies de l’arquitectura del segle XII, però encara fidels a la tradició constructiva de la fi del segle anterior.
A l’interior de l’església es conserven fragments de la decoració d’època barroca que s’hi executà quan es construí un envà que tancava l’absis. En aquest envà s’adossà el massís d’obra del suport d’altar, a l’interior del qual és visible el suport d’un altar més primitiu, potser l’original, format per un bloc massís construït amb carreus calcaris ben tallats i polits. (JAA)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, pàgs. 134 i 169
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàg. 179