Situació
Façana de ponent, amb la porta d’entrada actual i el notable campanar d’espadanya de dos ulls.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Martí és situada al costat del cementiri de Lasquarri, a la part alta de la població i a llevant de l’església parroquial de Santa Maria. Actualment és destinada a magatzem.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG952749.
El poble de Lasquarri es localitza vora mateix de la carretera local de Castigaleu, que s’agafa al quilòmetre 14 de la carretera de l’Isàvena. (JBP-JAA)
Història
L’església de Sant Martí era l’antiga capella de la fortalesa de Lasquarri i havia fet posteriorment les funcions d’església del fossar. Indirectament, és documentada l’any 1023 en la donació que feu el rei Sanç III de Navarra i Ribagorça al monestir urgellenc de Tavèrnoles de la vila de Lasquarri, ja que a més de la vila li donà també les “ecclesiis, decimis vel adictionibus”. Pocs anys més tard, hom troba esment directe d’aquesta església en l’acta de consagració de l’església del monestir de Tavèrnoles, datada el 1040, ja que entre els béns confirmats al mencionat cenobi se cita “ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria et Sancti Petri et Sancti Martini cum aliis sibi subjectis” amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions, i amb totes les pertinences. Tanmateix, els bisbes de Roda conservaren sempre la jurisdicció episcopal sobre les esglésies de Lasquarri, segons consta en un document de l’any 1096 redactat per Salomó, antic bisbe de Roda (1063-76), contestant una consulta que en aquest sentit li va ser feta pel rei Pere I d’Aragó.
D’altra banda, no consta cap més notícia de l’actuació de Sant Serni de Tavèrnoles en aquestes terres. Així, ara per ara, cal situar l’església de Sant Martí en l’òrbita dels castlans i del bisbat de Roda. De fet, a mitjan segle XII hom troba referència de l’"abat” de Santa Maria de Lasquarri, el qual probablement tenia cura de l’església de Sant Martí. (JBP)
Església
Planta de l’església, d’una sola nau lleugerament trapezoidal.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau lleugerament trapezoidal, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, i coronada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral de perfil apuntat.
La porta actual, oberta en la façana de ponent, és feta amb un arc de mig punt de dovelles amples i extradossades per una senzilla motllura que forma un guardapols. Aquesta porta correspon a una reforma de l’edifici original, el qual tenia la porta oberta en la façana sud; aquesta encara es conserva avui dia i és feta amb un arc de mig punt. A la seva part superior resten uns permòdols que semblen palesar l’existència d’un porxo, de datació indeterminada, que aixoplugava aquesta porta. En aquesta mateixa façana sud es conserva una finestra d’una sola esqueixada, del mateix tipus que la finestra que s’obre en la façana de ponent, per sota del campanar; en l’absis també hi ha, encara que paredada, una altra finestra, de doble esqueixada. La façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’interior del temple és totalment arrebossat, fet que amaga les característiques del seu parament, només visible a les façanes exteriors totalment mancades d’ornamentació; aquestes presenten un aparell de carreuó irregular, sense polir, disposat molt ordenadament en filades poc uniformes, amb elements més ben treballats en la formació de la porta sud. Les cobertes conserven l’enllosat. L’estructura del parament evoca poderosament les tipologies constructives pròpies de l’arquitectura del segle XI, si bé la forma de les voltes absidals i l’execució de la porta i les finestres permeten de considerar-la com una obra del segle XII, però ancorada en la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- Moner, 1878-80, vol. V, pàgs. 465-466
- Ibarra, 1904, docs. 28, 43 i 168
- Pérez de Urbel, 1950, doc. 22, pàgs. 350-360
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 126-129
- Baraut, 1986, doc. 51, pàgs. 124-129; 1988-89, vol IX doc. 1 481, pàg. 286