Situació
Vista del costat sud-est de l’església, amb l’absis que té la finestra axial oberta arran de ràfec.
ECSA - F. Parra
L’ermita de Pedrui recorda l’antic emplaçament del vilar de Pedrui, enlairat davant la Pobla de Roda, però a la riba esquerra de l’Isàvena, als vessants del tossal del Mall.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG999857.
S’hi puja des de la Pobla de Roda pel vell camí de Sant Esteve del Mall, de manera que a la mateixa carretera cal agafar el primer carrer a la dreta, que mena directament al pont de l’Isàvena. A l’altra banda del riu, cal seguir la pista que s’enfila per la serra i al cap d’uns deu minuts, passat el Vilar i a mig camí de Sant Esteve, es divisa ja Pedrui, entre els arbres de l’esquerra. (JBP)
Història
Per a l’arabista F. Codera el lloc de Pedrui es correspon amb l’indret del castell de “Mont Pedrós”, del qual, segons les cròniques, l’any 908 s’apoderaren els musulmans comandats per Muhammad al-Tawīl, poc després de conquerir Roda. Tanmateix, per a trobar una referència segura sobre el lloc i l’església de Santa Maria de Pedrui cal esperar fins l’any 972, en què segurament el bisbe Odesind de Ribagorça, a requesta dels fundadors, pujà a Pedrui per tal de consagrar la nova església en honor de la Mare de Déu. Segons les signatures de l’acta de consagració, l’església fou una obra impulsada per l’alt clergat de Roda, relacionat també amb la gènesi de Sant Esteve del Mall (972). El bisbe Odesind subjectà l’església al monestir de Santa Maria d’Alaó. L’església de Pedrui seguí els passos de Sant Esteve del Mall o de Sant Vicenç de Roda; al començament del segle XI Pedrui passà a poder musulmà i va caldre una segona restauració de l’església. La llunyania, la decadència i la reforma episcopal d’Alaó afavoriren la intromissió dels bisbes de Roda a l’església de Pedrui, fins al punt que l’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica reformada de Roda amb la vila de Roda i amb l’església de Santa Maria de Pedrui amb totes les seves pertinences, extrem que confirmarien successivament tots els bisbes de Roda-Lleida.
Amb la decadència del vilatge de Pedrui, paral·lel al desenvolupament de la Pobla de Roda, Santa Maria de Pedrui es convertí en un santuari marià de gran devoció popular. Encara avui, cada any s’hi celebra un aplec pel mes de maig. (JBP)
Acta de consagració de Santa Maria de Pedrui (5 de novembre del 972)
"[...] [...] Marie I terra in loco ubi dicitur Inter Amos Poios; de oriente Banzo. Alia [terra...] per caput Guilelmus Barbinzus. Ego Ecco et uxor mea Brexunio mittimus in domo Sancte Marie I terra in ipsa serra Sancti Martini, subtus ipsum poium de Asner Atons; per caput Baron Duran. Ego Altemirus Cudilatus mitto I terra in domum Sancte Marie ad ipsum villare de Garuzone [...] ipsa hereditate; de occidente strata publica. Ego Mir [...] mitto I terra in domum Sancte Marie, per fundus [...] de oriente terra de Ramon Mir. Ego Baron [...] mito I terra in domum Sancte Marie in loco ubi dicitur ad serra Sancti Martini; per caput Mir Barbinzus, de occidente stirpe [.../...]. Hec omnia donamus ut in diem iudicii hac tremende Maiestatis merces nobis exinde crescat. Ut si quis aliquis advenerit ad disrumpendum in quadruplum restituat et a liminibus Ecclesie extraneus efficiat et cum luda Schariotis porcionem accipiat et sub iussione monasterio Alaone semper subiaceat, si quis sane quod fieri minime credat esse venturum.
Facta carta dotis vel donacionis nonas novembrii, anno XVIII regnante Leuctorio, rege.
Sig+num Aimerici, presbiteri atque archidiachoni. Signum + Altemiri, presbiteri atque archidiaconi. Signum + Galitoni, filio Adilani. Signum + Gilmondo, filio Falconi.
Enneco, presbiter, filio Manconis, rogitus scripsit die et anno que supra.
Nonas novembri dedicacio ecclesie alme Marie virginis in territorio que dicitur Petroi, luna Illa."
[Odesind, bisbe de Ribagorça,] consagra l’església de Santa Maria de Pedrui, li confirma la dotació i la subjecta al monestir de Santa Maria d’Alaó.
[O]: perdut.
A: Còpia del segle XIII, interpolada i incompleta: RAH, Cartoral d’Alaó, foli 107.
a: Serrano: Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés, Madrid 1912, pàg. 356, ex A.
b: Abadal: Catalunya carolíngia, vol. III (II), Els comtats de Pallars i Ribagorça, Barcelona 1955, doc. 218, pàgs. 400-401, ex A.
c: Ordeig: Les dotalies de les esglésies de Catalunya, vol. I (II), Vic 1994, doc. 88 pàgs 199-200.
Traducció
"...Una terra al lloc anomenat Entrembospuigs; termeneja per sol ixent amb Banzo. Una altra terra... pel capdamunt amb Guillem Barbins. Jo, Ecco, i la meva esposa, Brecuni, lliurem a la casa de Santa Maria una terra a la serra de Sant Martí, sota el puig d Asner Atons; termeneja pel capdamunt amb Baró Duran. Jo, Altemir Cudilat, lliuro una terra a la casa de Santa Maria, al vilar de Garusó... aquesta heretat; termeneja per ponent amb el camí públic. Jo, Mir..., lliuro una terra a la casa de Santa Maria, per fons...; termeneja per sol ixent amb la terra de Ramon Mir. Jo, Baró..., lliuro una terra a la casa de Santa Maria, al lloc anomenat la serra de Sant Martí; termeneja al capdamunt amb Mir Barbins, per ponent amb l’artiga...
Tot això donem a fi que en el dia del judici rebem la misericòrdia de la tremebunda Majestat. I si qualsevol home vingués a violar-ho, ho restitueixi el quàdruple i sigui considerat estrany als llindars de la mare Església i amb Judes Escariot adquireixi part, i sempre romangui sota l’autoritat del monestir d’Alaó; si de cas algú ho fes, cosa que creiem que no succeirà.
Feta la carta de dotació i de donació a les nones de novembre, l’any divuit del regnat del rei Lotari.
Signatura del prevere i ardiaca Eimeric. Signatura del prevere i ardiaca Altemir. Signatura de Galitó, fill d’Adilà. Signatura de Guillemó, fill de Folc.
Ennecó, prevere, fill de Macangó, pregat, ho va escriure el dia i l’any esmentats.
Nones de novembre, dedicació de l’església a la maternal Maria verge, al territori anomenat Pedrui, lluna tercera."
(Traducció: Melchor Alonso i González-Jordi Boix i Pociello)
Església
És un edifici profundament alterat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau. Aquesta volta, com el conjunt dels murs de la nau, sembla correspondre a una reconstrucció de l’edifici original, del qual només restaria l’absis i la part externa de llevant dels murs de la nau. Aquests murs sembla que han estat regruixats interiorment en el moment de la construcció de la volta.
Durant aquestes mateixes reformes, probablement es va rebaixar el nivell de les cobertes originals. Aquesta variació dels nivells de les cobertes ha deixat la finestra absidal de doble esqueixada arran de ràfec, en una posició molt anòmala.
La porta actual s’obre a la façana de ponent, però la porta original era a la façana sud. En resten uns escassos vestigis on ara hi ha una finestra d’una sola esqueixada.
L’església, sense cap mena d’ornamentació, té un aparell de carreuó irregular ben tallat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que evidencia una tecnologia rústega però ja avançada, de la plenitud del segle XII. (JAA)
Talla
Talla d’una Mare de Déu amb el Nen procedent d’aquesta església I que actualment es conserva en una casa particular.
J.A. Duce
En una casa particular de la Pobla de Roda es conserva una talla de la Mare de Déu procedent d’aquesta església. La imatge és representativa del tipus iconogràfic de Sedes Sapientiae. Recull la figura de la Mare asseguda i sostenint el Fill sobre el genoll esquerre, oferint-lo a la devoció popular. Tots dos són representats en posició frontal i rígida.
La imatge és de fusta policromada i fa 76 cm d’alçada. La Mare de Déu porta una túnica vermella i un mantell blau, adornats per un puntejat de coloració daurada. El Nen sosté un llibre obert amb la mà esquerra i amb la dreta fa el senyal de la benedicció; li manquen els peus. Vesteix túnica i mantell semblant al de la seva Mare, tancat només per la part superior del davant i deixant visible la túnica de sota. Tots dos porten una corona daurada, també de fusta, que és l’original de la peça. La policromia correspon, en canvi, a una repintada d’època imprecisa.
Tanmateix, la imatge de Pedrui destaca per la bona qualitat tècnica de la talla. Els plecs de la indumentària tant de la Mare com del Fill són equiparables a talles de la mateixa comarca que després d’una bona neteja han assolit el reconeixement de peces extraordinàries. Ens referim a la imatge de la Mare de Déu conservada a la col·lecció Gòdia de Barcelona que procedeix de Santa Liestra (Osca). Si es comparen els plecs de la túnica en totes dues imatges es desprèn que comparteixen uns trets comuns que les afilien a una mateixa escola o taller que potser podríem anomenar de Roda. De trets facials semblants a les dues peces esmentades és la marededéu procedent de l’església de Sant Andreu de Sos (Saünc) i també la imatge de Sant Vicenç de Roda, robada l’any 1979; amb aquesta darrera coincideix també en el tipus d’indumentària, però no tant en el tractament dels plecs. La imatge de Sos tampoc no porta la mateixa mena de mantell, que sí que s’observa, però, en una altra marededéu provinent d’una ermita propera a la població de Graus.
Aquestes coincidències parcials o gairebé totals (en els cas de les imatges de Santa Liestra i Pedrui) fa que puguem començar a tractar aquestes talles de la Mare de Déu com a “òperes primes” del que pogué ser el taller de Roda.
Aprofundint una mica més aquesta darrera qüestió, cal donar aquí notícia de l’existència d’una marededéu conservada a l’església parroquial de Santa Cilia de Jaca i procedent de l’ermita de La Peña de Villanovilla (Osca)(*). Aquesta imatge porta el mateix tipus d’indumentària que les esmentades anteriorment procedents de Pedrui, Santa Liestra, Graus i Sant Vicenç de Roda, totes partícips d’una manera o altra del que anomenarem taller de Roda(*).
Creiem que, d’acord amb els trets exposats, les comparances establertes i d’altra banda l’explicat a la nota 2 del present article, caldria situar la imatge de Pedrui dins el darrer quart del segle XII. (CLIU).
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pasqual, 1785, pàg. 87
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. XLIX, pàgs. 301-304
- Abadal, 1955, vol. III(I), pàg. 123 i vol. III(II), doc. 194, pàg. 385 i doc. 218, pàgs. 400-401
- Boix, 1982, doc. 159
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 244-247
- Ordeig, 1994, vol. I(II), doc. 88, pàgs. 199-200
Bibliografia sobre la talla
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 246-247
- Buesa Conde, 1994, pàg. 9