Situació
Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta (1 250 m d’altitud), sota els espadats de la serra del Jordal.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBG930909.
S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena. En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada; abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer. A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la capçalera del dit barranc i l’altiplà de Merli, que fa de partió d’aigües entre l’Isàvena i l’Éssera. Al fons es localitza Merli amb la moderna església parroquial dedicada a sant Antoni de Pàdua, on hi ha reaprofitats alguns elements de l’església primitiva. (JBP)
Història
L’any 1023 Longobard, amb els seus germans Servideu i Gal·leni, dotaren la veïna església de Nocelles amb una vinya per l’ànima de Joan, prevere de Merli, al lloc de Mediano, que confrontava amb Santa Maria. Es tracta de la primera referència a aquesta església. El 1092 el bisbe Ramon Dalmau lliurà a Sant Vicenç de Roda la quarta part dels delmes i les primícies i de les defuncions de l’església de Merli, rendes que l’any següent assignà a la mensa capitular. Posteriorment, tots els bisbes successors de Roda-Lleida confirmaren les quartes episcopals de Merli a favor de la canònica de Roda. El 23 de novembre de 1122 el bisbe Ramon Guillem vingué a Merli per tal de consagrar la nova església en honor de Santa Maria i sant Climent, i tot seguit pregà als veïns de la vila que la dotessin amb els seus béns. La llista dels fidels resta encapçalada pels senyors de Merli: Berenguer Gombau i la seva muller, Arnau Guillem, Bartomeu, i la senyora del Pujol. L’escreix patrimonial fou notable i les seves possessions arribaren llavors a altres pobles de la rodalia com Esdolomada, Vallabriga, Alsamora, Roda o Eixea. Amb aquests béns i altres aportacions s’hi constituí una petita comunitat de clergues, beneficiats i donats regida per un “abat” que gaudí de la protecció reial, episcopal i d’altres benefactors.
L’any 1211 el cavaller Gombau de Siscar donà a l’església de Merli una sort de terra a Lasquarri. Aquest mateix any Llorença i el seu marit Arnau concediren a Pere, germà, i als dos preveres de Santa Maria de Merli, instituïts en el seu càrrec pel rei i pels benefactors del lloc, una terra que havien canviat amb Ramon de Casserres a la Planella, el qual, tanmateix, l’havia lliurat a l’església i la comunitat hi havia plantat una vinya; així, doncs, definiren i evacuaren aquesta terra en canvi de 10 sous, mig cafís de forment i mig d’ordi. En realitat, tal com indica una donació de Pere de Santjust, confirmada per Ponç Hug d’Entença (1212), un dels sacerdots de Merli havia estat establert “per lo senyor rey”, mentre que l’altre es mantenia amb un benefici creat pel poble, les rendes i les almoines. La tasca social de l’església de Merli degué ser important ja que Pere el Catòlic, poc abans del desastre de Muret, confirmà els privilegis i dotà l’almoineria de Merli amb diversos cafissos de blat. Ja aleshores els dominis de Santa Maria de Merli arribaven fins al Segrià i la Llitera. L’any 1215 diversos veïns aportaren a l’església un home a Andaní. El 1223 l’abat Vidal i els clergues de Merli, amb l’aprovació del bisbe Berenguer d’Erill i dels germans de la casa, arrendaren als germans Guillem de Pere i Bernat uns drets i algunes terres que tenien als molins i al terme d’Almenar, en canvi d’un cens de 50 diners que entregarien en persona tots els Nadals a l’alberg que tenien a la vila de Tamarit de Llitera. L’any 1258 consta la presa de possessió de l’església de Merli per part d’un tal Guillem, i pocs mesos després la donació de Bertran d’un capmàs que tenia a Vilanova de la vall de Sos. Pere de Lasquarri, abat de Santa Maria de Merli, féu composició l’any 1261 amb Guillem Pere i el seu fill pels tres molins i mig que tenien a Almenar “la Vella”, a la coma de Merli.
A la col·lecta de la dècima per a Terra Santa dels anys 1279 i 1280 figura l’església de Merli dins l’ardiaconat de Benasc, amb un abat i dos porcioners, que foren gravats amb un total de 110 sous, la qual cosa situa les seves rendes entre les mitjanes. Poc després Ponç III d’Erill lliurà a Santa Maria de Merli la castlania del lloc (1283).
A partir del segle XIV, però, l’església de Merli va restar vinculada a Sant Vicenç de Roda i la seva prosperitat es va veure eclipsada. El 1309 Ponç d’Aguilaniu, bisbe de Lleida, cedí al priorat de Roda l’església de Merli en canvi d’altres possessions llunyanes. El domini de Sant Vicenç en aquest lloc esdevingué total el 1321, any en què el senyor Pere de Meitat cedí als canonges el castell i la vila de Merli. Des d’aleshores fou centre de l’anomenat priorat de Merli. El 1443 García Aznárez de Añón, prelat de Lleida, concedí quaranta dies d’indulgències als qui donessin almoina a l’església de Merli. El primer fogatjament conegut hi consigna només 5 focs (1495). El 1498 Alexandre VI uní el priorat de Merli a les distribucions de les hores canòniques que es cantaven a Roda; poc després, va ésser permutat amb Muro, de manera que Merli quedà assignat a la mensa capitular. L’any 1563, en la repartició de les racions corresponents a la mensa foren adjudicades quatre canongies i cinc de lliures a les rendes del priorat de Merli amb el quart de Torrella, la casa d’en Boni i Güel, la quadra de Sant Martí de Fontova i el quart de Castigaleu. En la nova distribució del 1620 consten 5 porcions a Merli i annexos.
Fins a la desamortització del segle XIX, Merli i la seva església van pertànyer al territori jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda. Progressivament l’església de Santa Maria fou abandonada i hom en traslladà la portada i altres objectes a l’església del poble, dedicada a sant Antoni de Pàdua. (JBP)
Acta de consagració de Santa Maria de Merli (23 de novembre de 1122)
Ramon Guillem, bisbe de Barbastre, consagra l’església de Merli, dedicada a Santa Maria i a sant Climent. Els veïns la doten amb nombrosos béns.
"Anno ab incarnacione Domini MCXXII, VIIII kalendas decembris, venit Raimundus, Barbastrensis episcopus, in villa que dicitur Merlo ibique consecravit ecclesiam in honorem Sancte Dei genitricis Marie et sancti Clementis episcopi et martiris. Posuit in altare reliquias beati Cornelii papa, et nostris et vicini eiusdem ville et alii de aliis locis dederunt de suis bonis in die illa dedicacionis predicte ecclesie. In primis domno Berenguer Gombal et sua mulier, et Arnal Guilem et Bertolomeo II, et ipsa domna de Puiol III terras in illa [ ] Pere Mir de Sdolomata I terra et I vinea ad illa Traba; de oriente et de occidente Galin Apo cum suos fratres. Oriol Sarraco I terra ad illa conamina; de oriente conamina, de occidente via pulvica. Sancius Fabregat I terra in illa comma de Sancta Maria, de oriente et de occidente penna: et I vinea in illa Plana Sutirana, de subtus sponna, de oriente [ ] filios de Mir Galin. Bernar Ato I terra ad illa Fonticella; de oriente Ennecho Oriol, de occidente stirpe. Pere Ennechos cum suos fratres I terra ad illo Vero; de oriente et de occidente ipsa hereditate. Pere Ato I terra in illo campo de Ripas; de oriente ipsa connamina et de occidente terra de Sancta Maria. Ramon Ato et Pere Ato I terra in illa plana de illos Tormos; de oriente Baron Domenec, de occidente terra de Sancta Maria; et I vinea ad Mannisalbo, de oriente Centol de Castellazo, de occidente Baron Domenec. Baron Filiza in ipsos Puiales, de oriente Galin Gamiza et de occidente ipsa hereditate; et alia terra in illa plana ad Font Oriola, de oriente Marin Oriol, de occidente stirpe. Galin Pere I terra ad ipsa sponna; de oriente Oriol Languard et de occidente Galin Martin. Galin Centol I terra [ ] Martin Mir de Alzamora I terra ad illo puio de Sancto Petro, de oriente et de occidente rio discurrit. Bertinno Oliver I terra in villa Villabriga. Ennecho Galin I terra ad illo Vero de oriente. Pere Bu[n]uzodes d.Esdolomata I terra [in] illa plana de [ ] ilgeto, de II B rain de occidente et terra de Sancta Maria. Martin Miro I terra [in illa] comma de Portello, tota ab integra; de oriente et de occidente penna. Lorenz de Rota I terra in campu de Cunil [ ] Ramon Galin de Spatella I terra ad B[ag]iles; de oriente Oriol Languard, et de occidente Rocuntufe. Galin At de Exeia I terra. Et Uniscul de Exeia I terra. Bernard Vidal I terra. Pere Galin de lo Puio I terra ad illa [M]atta; de oriente Fabregat et de occidente terra de Santa Maria. Bernard Duran de Castrolenas I terra en [ ] Martin Garcia de Alzamora I terra ad illo puio Sancto Petro; de oriente Bernard Ennecho, de occidente stirpe. Mir Ato d.Esdolomada I terra. Galin Apo I terra en Tor[mos]; de oriente et de occidente terras de Sancta Maria. Galin Martin et Pere Martin ad illo Balle [ ] Ramon Ato [ ] Pere Galin I terra in illa costa de rio de Avella; de oriente Galin Martin, de occidente Enneco [ ] in illo [castello de] Bernar Ato. Martin Oriol I terra in illa [ecclesia] campo de Sancti Martini; de oriente Betro [ ] et de occidente Ennecho Galin. Et Bertrumio d.Esdolomata I terra. Seri [ ] I terra en To[rmos] a comma de Mathili; d[e oriente] Oriol Sarate, de occidente Pere Galin Turmello [ ] B[ernardo] de Exeia I terra [ ] Domenec Miro de Exia I terra [ ] Pere [Ra]mon de Rota I terra en Tegin. Ramon Mir una terra et una vinea, ipsa terra in illo Vero et ipsa vinea ad puio Frontoris. Galin Martin I ortho in illa comma de Gello."
O: ACL, fons de Roda, carpeta 6, núm. 54.
a: Ordeig: Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes. V. Anys 1101-1125, “Revista catalana de teologia” (Barcelona), vol. XIII/2, doc. 315, pàgs. 419-421.
_______________________________________________________________________________________________________________
Traducció
"L’any de l’encarnació del Senyor mil cent vint-i-dos, a nou de les calendes de desembre, va venir el bisbe Ramon de Barbastre a la vila anomenada Merli i hi va consagrar l’església en honor de Santa Maria Mare de Déu i de sant Climent bisbe i màrtir. Posà a l’altar les relíquies del beat Corneli, i nosaltres, els veïns d’aquesta vila i els d’altres llocs, vam donar dels seus béns el dia de la dedicació d’aquesta església [el següent]: en primer terme el senyor Berenguer Gombau i la seva muller, Arnau Guillem i Bartomeu dues i la senyora del Pujol tres terres a la Pere Mir d’Esdolomada una terra i una vinya a la Traba; termenegen per sol ixent i per ponent amb Galí Apó amb els seus germans. Oriol Sarracó una terra a la Coromina; per sol ixent termeneja amb la coromina i per ponent amb el camí públic. Sanç Fabregat una terra a la coma de Santa Maria, que termeneja per sol ixent i per ponent amb la penya; i una vinya a la Plana Sobirana, per sota l’espona, per sol ixent amb els fills de Mir Galí. Bernat Ató una terra a la Fontanella; termeneja per sol ixent amb Ennecó Oriol, per ponent amb l’artiga. Pere Ennecó amb els seus germans una terra al Vero; termeneja per sol ixent i per ponent amb l’heretat. Pere Ató una terra al camp de Ribes; termeneja per sol ixent amb la coromina i per ponent amb la terra de Santa Maria. Ramon Ató i Pere Ató una terra a la plana dels Tormos, que termeneja per sol ixent amb Baró Domènec i per ponent amb la terra de Santa Maria; i una vinya al Manisalb, que termeneja per sol ixent amb Centoll de Castellar i per ponent amb Baró Domènec. Baró Fillisa als Pujals; termeneja per sol ixent amb Galí Gamisa i per ponent amb l’heretat; i una altra terra a la plana, a la Font Oriola, que termeneja per sol ixent amb Marí Oriol i per ponent amb la rompuda. Galí Pere una terra a l’Espona; termeneja per sol ixent amb Oriol Languard i per ponent amb Galí Martí. Galí Centoll una tenra Martí Mir d’Alsamora una terra al puig de Sant Pere, que termeneja per sol ixent i per ponent per on passa el riu. Bertí Oliver una terra a la vila de Villabriga. Ennecó Galí una terra al Vero, termeneja per sol ixent. Pere Bunús d’Esdolomada una terra a la plana de , de dues , per ponent i la terra de Santa Maria. Martí Mir una terra a la coma de Portell, íntegra; termeneja per sol ixent i per ponent amb la penya. Llorenç de Roda una terra al camp del Conill Ramon Galí d’Espadella una terra a Bagils; termeneja per sol ixent amb Oriol Languard i per ponent amb Rocuntuf. Galí At d’Eixea una terra. Endiscle d’Eixea una terra. Bernat Vidal una terra. Pere Galí del Pui una terra a la Mata; termeneja per sol ixent amb Fabregat i per ponent amb terra de Santa Maria. Bernat Duran de Casterllenes una terra a Martí Garcia d’Alsamora una terra al puig de Sant Pere; termeneja per sol ixent amb Bernat Ennecó, per ponent amb la rompuda. Mir Ató d’Esdolomada una terra. Galí Apó una terra a Tormos; termeneja per sol ixent i per ponent amb terres de Santa Maria. Galí Martí i Pere Martí a la Vall Ramon Ató Pere Galí una terra a la costa del riu d’Abella; termeneja per sol ixent amb Galí Martí, per ponent amb Ennecó al castell de Bernat Ató. Martí Oriol una terra a l’església al camp de Sant Martí; termeneja per sol ixent amb Betro i per ponent amb Ennecó Galí. Bertrumi d’Esdolomada una terra. Seri una terra a Tormos, a la coma de Matil; termeneja per sol ixent amb Oriol Sarat i per ponent amb Pere Galí Turmell Bernat d’Eixea una terra Domènec Miró d’Eixea una terra Pere Ramon de Roda una terra a Tegin. Ramon Mir una terra i una vinya, la terra al Vero i la vinya al puig Frontor. Galí Martí un hort a la coma de Gello."
(Traducció: Melchor Alonso i González-Jordi Boix i Pociello)
Església
L’antiga església de Santa Maria és avui un munt de ruïnes, de les quals sobresurt un llenç de paret, molt espoliat, que permet deduir que es tractava d’un edifici d’una sola nau, construïda amb un aparell de carreuó irregular disposat en filades uniformes, que hom pot datar, amb reserves, dins el segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. XLIX, pàgs. 301-304 i ap. L, pàgs. 304-306
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 121
- Martín Duque, 1965, doc. 102, pàgs. 91-93
- Boix, 1982, docs. 408 i 417
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 298-299
- Castillón, 1987, núm. 2, docs. 5, 7 i 20 i pàgs. 94-109; 1989a, núm. 4, pàgs. 13-69