Situació
Petita capella de la caseria de la Vileta, ara utilitzada com a parròquia del terme de Serradui.
ECSA - F. Parra
L’església de Sant Martí es troba al peu de la caseria de la Vileta, al vessant meridional de la serra del Cis i al marge dret del barranc del Riu o de Codoneres.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG015885.
S’hi arriba des del Pont de Serradui. La pista segueix direcció llevant, tot recte, aproximadament un quilòmetre. (JBP)
Història
El lloc de Serradui és documentat ja al segle X, vers el 958, en què l’abat Quint concedí al seu monestir de Lavaix unes vinyes que hi tenia. Hom pot identificar la Vileta de Serradui amb l’antiga vila Tota i relacionar aquest lloc amb una antiga possessió de la comtessa Toda de Ribagorça, que el devia organitzar al principi del segle XI. Per una concòrdia del 1099, feta entre l’abat Bernat de Ripoll i els canonges de Roda, confirmada pel bisbe Ponç, sobre l’alou de Ramon Guillem de Capella i la seva dona Sicarda, a petició del rei, passà a Sant Vicenç de Roda una vinya que era a Serradui, al lloc anomenat villa Tota. Es tracta de la primera notícia sobre el lloc.
Tal vegada aquesta església estigué en un principi dedicada a sant Miquel, ja que segons un instrument provinent de l’arxiu de Roda l’any 1272 hi va haver una qüestió i un plet entre el vicari de Sant Miquel de Serradui i l’abat de Sant Martí per unes terres a Lasquarri. El 1309 el bisbe de Lleida Ponç d’Aguilaniu concedí a la canònica de Roda i al prior Ponç de Casserres tota la jurisdicció i els drets episcopals que tenia a les esglésies de Serradui, en canvi d’altres béns, concessió que fou confirmada el 1312. Des d’aleshores el sagristà de Roda gaudí del càrrec de rector principal de Serradui, tot i que les seves relacions amb els capellans no sempre foren fàcils.
Actualment Sant Martí de la Vileta fa les funcions d’església parroquial del terme de Serradui i ha estat restaurada gràcies al rector de Roda. (JBP)
Església
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada a llevant per un absis, lleugerament ultrapassat, que s’hi obre directament. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat que està dividida en dos trams de diferent amplada. El de llevant apareix com un desmesurat arc presbiteral, a l’estil de les esglésies de la vall de l’Éssera.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana sud, prop de l’obertura absidal, hi ha una altra finestra, d’una sola esqueixada.
La porta original d’arc de mig punt, ara paredada i adaptada com a baptisteri, s’obre a la façana sud. La porta actual s’obre al mur nord, a tocar de la façana oest, que és coronada per un senzill campanaret d’espadanya d’un sol ull, obrat amb fàbrica ceràmica.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat d’un sòcol que recorre el perímetre exterior i d’un ràfec bisellat a l’absis. Els seus paraments presenten un aparell de carreuó irregular disposat molt ordenadament en filades uniformes i desiguals, que posen en evidència una obra rústega que hom pot datar dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- La Canal, 1856, vol. XLVI, ap. V, pàgs. 232-234
- Yela, 1932, pàgs. 68-69
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 166, pàg. 370
- Martín Duque, 1965, doc. 176, pàgs. 167-168
- Boix, 1982, docs. 288, 368, 404 i 464
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 63-65
- Castillón, 1987, núm. 2, pàgs. 88-89; 1989a, núm. 4, pàg. 24