Situació
Pont medieval, restaurat diverses vegades, que travessa la Noguera Ribagorçana a l’altura de la central elèctrica de l’embassament d’Escales.
ECSA - M.À. Font
Aquest pont, dit també el pont d’Escales, travessa la Noguera Ribagorçana a l’altura de la subcentral elèctrica ca de l’embassament d’Escales, en un dels llocs on el congost del riu es fa més estret, aigües amunt del monestir de Santa Maria d’Alaó.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG144881.
Del mateix poble de Sopeira arrenca una pista asfaltada que arriba fins al peu de la resclosa construïda per ENHER l’any 1955. Poc abans de l’espadat d’Escales, a la dreta, es pot veure el pont. (MAF-XFG)
Història
Les referències antigues d’aquest pas del riu són indirectes, i més aviat estan relacionades amb l’ancestral ruta de la Noguera Ribagorçana. De fet, es tracta d’un territori de feréstecs congostos i, tal com indica el topònim Scalis, en principi només es pot pensar en el tragí a peu. Una primera notícia relacionada amb l’establiment d’una xarxa viària consta en la donació del castell de Sopeira l’any 972; segons aquesta escriptura, els donants, els germans Endiscle i Dacó, feren constar que en la donació de l’esmentada fortalesa s’incloïen els camins que havien fet els seus avantpassats.
Al llarg de l’edat mitjana sembla que la ruta del congost d’Escales fou un camí de bast força concorregut, ja que l’any 1412, des de Tortosa, Benet XIII concedí un privilegi d’indulgències als que amb almoines ajudessin a millorar el perillós, però necessari, pas d’Escales, vora el monestir d’Alaó.
A l’edat moderna el Grau d’Escales ja tenia l’amplada suficient per a permetre el pas dels ramats. El cenobi alaonès gaudia dels passatges o peatges pels ponts del camí d’Escales: Miralles (Pont Baix), Sopeira (Pont Alt), i més amunt, el del mas del Borrugat. (JBP)
Pont
Es tracta d’un pont de tres arcs, amb una llargada de 31 m i amb una amplada de 280 cm (inclosos els 40 cm de cada barana). L’arc més gran és el situat a l’est, amb una llargada de 13,5 m. L’alçada, des de la sola del pont fins al nivell actual de l’aigua, és de 4,5 m. Les seves dovelles són llargues, fan 45 cm per uns 15 cm d’ample, ben tallades i força regulars. La corba de l’arc, lleugerament rebaixat, no és pas ben arrodonida.
L’arc que hi ha més cap a l’oest és una mica més petit, bé que més arrodonit; fa 5,7 m de llarg. Fins al nivell actual del riu hi ha una alçada de 2,5 m. Les dovelles d’aquest arc són més curtes (fan uns 15 cm d’ample per uns 25 cm de llarg). A la banda nord hi ha un esperó entre els dos arcs més grans.
Finalment, el darrer arc, el més petit i el més occidental, resta mig ensorrat; el podem veure sobretot per la cara sud. Trobem les dovelles més llargues a la part central de l’arcada.
Molts trossos d’aquest pont, com s’esdevé en molts ponts que han estat utilitzats de manera ininterrompuda al llarg dels segles, han estat refets i retocats. Tanmateix, a la part baixa, per exemple a l’oest, entre els dos arcs més petits, veiem encara vuit filades de carreus de mida petita, que poden correspondre a l’obra feta en un moment original; entre els dos arcs més grans també veiem algun fragment de mur amb una obra de carreus petits.
El podem datar cap als segles XII o XIII. Cal, però, tenir present, com hem dit, que ha estat refet moltes vegades, tant en època medieval com també en l’actualitat (darrerament s’ha fet de nou tota la barana). Així doncs, cal recordar que datar qualsevol pont sovint és ésser massa agosarat, ateses les nombroses restauracions que ben segur que ha sofert i també atesa la llarga perduració de les formes de tradició romànica que hom troba en aquests edificis, fins i tot si són fets en segles molt posteriors a l’època del romànic. (JBM)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 51, pàg. 311, doc. 213, pàg. 397 i doc. 282, pàg. 434
- Castillón, 1978, núm. 85, pàg. 67
- Vega, 1984, pàgs. 89-132
- Tremosa, 1987, vol. I, pàg. 112