Situació
ECSA - M.À. Font
Aquesta església era l’antic temple del poble de Torm, despoblat des de fa temps, el qual és situat a 1 300 m d’altitud al vessant de la vall de Cellers, sota els plans d’Ixert.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG126942.
Des de la Torre de Buira surt l’antic camí que menava a Sant Orenç, recorregut força entretingut a través d’una esplèndida roureda, que s’ha de deixar tot just quan s’arriba a la borda de l’Ampriu. Des d’aquest punt cal enfilar-se, entre argelagues, per un camí poc marcat que porta fins a l’església de la Mare de Déu de Torm. El recorregut és d’una hora a peu des de la Torre de Buira. (MAF-XFG)
Història
La història del caseriu de Torm està estretament relacionada amb el castell d’Isdes, del qual depenia. Vers la darreria del segle XI apareixen documentats pobladors, com per exemple, Arnau de Torm. L’any 1123, el bisbe Ramon Guillem dotà l’església del monestir d’Alaó, en la seva consagració, amb un excusat a Torm.
També tingueren béns i drets en aquest indret els Erill, ja que consta que l’any 1140 Pere Ramon d’Erill i la seva esposa Marina donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix dos homes que tenien a Torm.
L’església de la Mare de Déu de Torm depengué del monestir de Santa Maria d’Alaó. L’any 1217 hi ha constància que un tal Arnau, prevere de Torm, actuava com a escrivà del cenobi.
Al segle XIX el caseriu de Torm era ja despoblat. (JBP)
Església
X. Fresneda i M.À. Font
Es tracta d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta església necessitaria, urgentment, una ràpida actuació per tal d’evitar l’esfondrament al qual, a curt termini, es veurà abocada, car en pocs anys s’ha obert un forat al tram oest de la volta de canó i fa perillar la resta de la nau.
La nau és coberta amb volta de canó, refeta en el tram oest, mentre que la capçalera es cobreix amb volta de quart d’esfera de filades concèntriques.
El teulat de l’absis també està afectat de ruïna, car resta mig amagat per l’esllavissament de terres veïnes. La resta de l’edifici és cobert amb teula àrab, substituint així les antigues lloses de pedra calcària i de gres ara escampades arreu.
S’accedeix a l’interior des d’una porta oberta al mur de migjorn, la qual és feta amb un arc de mig punt, que es correspon, mur endins, amb una llinda de fusta i un arc rebaixat. Fins fa pocs anys la porta era presidida per un crismó que algú ha fet desaparèixer.
Els murs són construïts amb filades de carreus de pedra calcària disposats de manera regular. La diferència de les amplades dels murs laterals i del mateix absis fa suposar un regruiximent posterior a la construcció original, datable al segle XII. A l’interior, la nau és recorreguda per bancs laterals.
L’absis és il·luminat per una finestra coronada amb dues peces, tot configurant un arc de mig punt, que a l’interior es correspon amb una sola esqueixada. A l’exterior no presenta cap tipus de decoració, però de ben segur en tingué, així ho palesen alguns blocs de pedra que cegaven el timpà de les arcuacions, i que hem trobat escampats i reaprofitats.
A l’interior de l’església es conserva una pica beneitera de marbre i una altra, més gran, de granit, així com l’ara original d’altar, la qual, com moltes d’altres, ha estat desmuntada per buscar-hi lipsanoteques. (MAF-XFG)
Escultura
Damunt l’arc de la porta d’entrada d’aquesta església hi hagué, fins fa uns anys, un bloc de pedra encastat que presentava un crismó esculpit de tipologia habitual. Dins un cercle de doble línia hi havia la creu llatina de braços horitzontals curts, extrems del pal vertical eixamplats, X en aspa que marcava gairebé les diagonals del cercle i sis lletres que penjaven de cadascun dels pals. La P superior, la S inferior, l’A i l’w(*) són les lletres que trobem normalment als crismons medievals: les dues primeres corresponen, juntament amb la X en aspa, al nom grec XR(ISTO)S; l’alfa i l’omega corresponen a la primera i la darrera lletres de l’alfabet grec, i simbolitzen la idea que Crist és principi (A) i fi (to) de totes les coses. La presència, en aquest crismó, de tres S, la del pal vertical —braç inferior— i les dels braços inferiors de l’aspa, fa pensar que hom hagi canviat el seu significat pel corresponent a l’expressió “Sanctus, sanctus, sanctus”. Potser això referma la idea aportada per la factura del relleu, que li atorga una datació tardana dins la cronologia medieval. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Boix, 1982, docs. 596 i 684
- Puig, 1984, doc. 52, pàg. 99
Bibliografia sobre l’escultura
- Gavín, 1978, vol. 2, pàg. 180, núm. 324