Situació
Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis.
ECSA - F. Tur
L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG999701.
Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior. (JAA)
Història
Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües. Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil.
L’església de Lluçars no figura a les col·lectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne exempta. Tanmateix, se sap que l’ardiaca de Ribagorça hi capbrevava, segons mesures de Benavarri, vuit faneques i mitja de blat, altres tantes de civada i d’ordi, mitja faneca de mixtura i l’onzè de les quartes episcopals (1493). A l’època moderna Sant Cristòfol sofrí importants afegits, especialment als darrers trams, on s’obrí una porta i una capella, es bastí el cor i s’aixecà una esvelta torre campanar vuitavada. Les darreres restauracions consistiren a treure-li els cossos adossats a la banda del migjorn, de manera que avui la podem apreciar exempta. L’església ha estat declarada monument històrico-artístic nacional. (JBP)
Església
Planta de l’església, de tres naus separades per arcs formers que reposen, excepte en un cas, sobre pilastres amb semicolumnes adossades.
J.A. Adell
És un edifici de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular. Les voltes de les naus laterals són reforçades per dos arcs torals i la de la nau central per tres, un dels quals adossat a la façana oest. Les naus es capcen a llevant per sengles absis semicirculars, precedits d’estrets arcs presbiterals.
L’estructura dels arcs formers que suporten les voltes i la dels seus pilars és molt singular. Al costat nord, hi ha tres arcs formers i un llenç de mur a l’extrem de ponent. Al costat sud, hi ha quatre arcs formers que carreguen al mur de ponent amb una pilastra composta. Els pilars dels arcs de la meitat de llevant tenen una estructura molt curiosa. Així, els arcs formers arrenquen de pilastres semicilíndriques (que també són a l’extrem de llevant, en els segments de separació dels absis) i els arcs torals arrenquen de pilastres també semicilíndriques, però de menor diàmetre. D’aquesta manera, es forma un pilar compost per quatre semicilindres adossats a un nucli central rectangular que resulta totalment invisible. Els pilars semicilíndrics es coronen amb capitells d’estructura geomètrica que estableixen el pas del perfil semicircular dels pilars al rectangular dels arcs.
Arcs formers que separen la nau central de la nau lateral sud.
ECSA - J.A. Adell
A la meitat de ponent les voltes no tenen arcs torals, llevat del que hi ha a l’extrem de ponent de la nau central. Els arcs formers són suportats, al costat nord, per una semicolumna adossada al pany de paret; i al costat sud, per una columna monolítica i una semicolumna adossada a la pilastra rectangular que suporta l’arc toral.
Aquesta duplicitat de la tipologia dels suports es repeteix també al sistema ornamental de l’arrencada de les voltes. Aquest sistema, doncs, és format per una imposta bisellada contínua, que és llisa a les voltes de la nau nord i central, i és decorada al costat nord de la nau sud. La imposta de la nau central, a la seva meitat de llevant just fins al segon arc toral, es completa inferiorment amb un fris en dent de serra que manca totalment al sector de ponent, on els suports són més simples. Les voltes absidals arrenquen d’un fris escacat, el qual ha estat repicat a l’absis nord.
Les columnes d’aquest tram presenten una excavació de la seva base —posant en evidència que el nivell del paviment de l’edifici era més baix que l’actual— i la base de les columnes s’assenta sobre un sòcol decorat amb un senzill bordó.
Relleu sobre un carreu angular del mur oriental de l’església.
ECSA - L. Carabasa
Els murs laterals tenen pilastres rectangulars adossades, per tal de rebre els arcs torals, però aquest fet només es produeix a l’arc toral del costat sud-est. En canvi, els altres arcs torals de les naus laterals no tenen relació amb les pilastres, les quals resten interrompudes per sota de les impostes. Al mur sud, encara hi ha una tercera pilastra, parella a la columna exempta, que no es correspon amb cap arc toral.
El costat nord del temple ha estat molt alterat per la construcció d’una capella de factura gòtica, i una altra, cupulada, de factura barroca, i sobretot, per l’erecció d’un notable campanar de torre, a l’angle nord-oest, que ocupa tot l’extrem de ponent de la nau.
La porta d’arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana de ponent, a la nau central, i sens dubte és fruit d’una reforma, en la qual es degué substituir la porta original, probablement situada al mateix lloc. A la mateixa façana, a la nau sud, hi ha una altra porta amb llinda, paredada, que sembla correspondre a l’obra original. A la mateixa nau, però a la façana sud, hi ha una tercera porta amb llinda i timpà, emfasitzat exteriorment per una arquivolta amb impostes esculpides. Aquesta porta presenta la peculiaritat de tenir esculpit també el timpà interior.
En aquesta mateixa façana sud es conserven dues finestres d’una sola esqueixada, mentre que al centre dels absis s’obren sengles finestres de doble esqueixada. Al mur de llevant, per sobre de cada arc presbiteral, hi ha una finestra cruciforme. A la façana oest, per sobre de la porta principal, hi ha un ull de bou circular que sembla substituir una finestra original.
La façana nord és invisible per l’afegitó dels cossos esmentats. Les altres façanes presenten una decoració als ràfecs, formada per un fris escacat a la façana oest, amb petites peces alternades entre el buit i el ple. Aquesta façana oest contrasta amb les altres en les quals la decoració és formada per un fris de permòdols esculpits que suporten el ràfec. En canvi, als semicilindres absidals la decoració del ràfec és formada per un fris escacat.
A la façana sud (on hi ha afegits uns contraforts tardans) hi ha uns petits contraforts als extrems i en correspondència amb les pilastres interiors, de poc relleu. Aquests contraforts actuen com a bandes que articulen el mur i es repeteixen sense cap possible funció estructural a la façana de llevant, a les interseccions dels absis. També presenten unes petites faixes als punts d’unió dels semicilindres entre ells i amb el mur de llevant de la nau.
Hi ha dos tipus de parament. El parament format per carreuó escairat, sense arestar, és disposat molt ordenadament en filades estretes i uniformes. És present al mur de ponent i als murs laterals. En canvi, tot el sector de llevant i l’estructura central de les naus i les voltes són construïts amb carreus ben tallats, polits i arestats, disposats molt ordenadament.
Aquest canvi de l’estructura dels paraments, juntament amb la discordança de pilars i arcs a les naus laterals, evidencia una construcció en dues fases, probablement sense solució de continuïtat. La primera fase correspondria als murs laterals i de ponent, bastits amb un estil ornamental que evoca les obres de Santa Maria d’Alaó i Sant Pere de Cornudella. L’església fou conclosa en una segona fase amb una tècnica constructiva més depurada. Tot i l’evidència de l’existència d’aquestes dues fases, no podem excloure, però, la hipòtesi que les diferències en els suports dels arcs són conseqüència de la voluntat del projecte inicial de diferenciar l’espai interior de l’església.
En el seu conjunt, l’església de Lluçars és una obra de gran qualitat que representa una formulació particular del segle XII, sobretot a la decoració de les façanes, que s’allunya amb gran personalitat de les formulacions llombardes i les seves derivacions. (JAA)
Portada
Portada meridional, actualment tapiada, amb relleus força barroers sobre les impostes.
ECSA - L. Carabasa
A la façana de migdia de l’església de Sant Cristòfol hi ha una porta cegada que encara conserva restes de decoració escultòrica. El timpà, sense cap mena d’interès artístic i probablement posterior a l’estructura de la porta, presenta una creu de Malta (pròpia de l’orde dels hospitalers) i diversos símbols o figures sense significat aparent (una mena de nus o laberint, un grup de línies ondulants, un triangle que inscriu quarts de cercle i una inscripció moderna —MAR—). Al damunt d’aquestes figures, dins el que es dibuixa com un marc del timpà, hi ha una altra inscripció moderna (PETRUS).
Les impostes des d’on arrenca l’arc de mig punt que constitueix la porta tenen relleus d’una altra mena. Són de força regust popular, però relacionables amb contextos o repertoris romànics. Al brancal esquerre —sempre segons l’espectador— apareix una figura humana ajaguda a la cara externa i una figura d’animal, també ajagut, a la cara interna. L’altra imposta (brancal dret) presenta tres figures: un cap humà a l’extrem de la cara interna, una figura humana estirada i amb el cos lligat a la cara externa, i una figura difícil d’identificar a l’angle. Potser podria tractar-se d’un cap de monstre devorant un home, com apareix a Tolba i, d’una qualitat molt millor, a Baldós (Montanyana).
Aquest tipus d’imatges són pròpies del romànic, tot i que normalment apareixen acompanyant programes més complets. La lectura de fons sol ser la de la lluita de l’home amb la fera, és a dir la lluita entre el bé i el mal, entre el pecat i la virtut. És aquest un tema constant en els conjunts escultòrics d’aquesta zona.
La datació d’aquests relleus podria correspondre al segle XIII, potser a la primera meitat, però l’estil no va més enllà del popular. (LCV)
Escultura
Una mostra de les mènsules que sustenten el ràfec de les teulades.
ECSA - L. Carabasa
A l’exterior de l’església hi ha diversos relleus esculpits que formen part de l’estructura arquitectònica. Un seguit de bandes amb motius escacats recorren el perímetre de l’edifici per sota de la cornisa. També hi ha mènsules sota de la teulada, tant del cos de les naus com dels tres absis que formen la capçalera. Els relleus que presenten són, en general, caps d’animals (porc, conill o llebre, ocell, gos o drac), rotlles —bé simples o bé un grup en gradació—, motius vegetals purament ornamentals, alguna figura d’àngel, crismó simple (sense caràcters, només una creu i una aspa), tiges que es desenvolupen en volutes, i una figura humana amb les mans al cap (gest de desesperació o dolor).
Cal assenyalar que cap d’aquests relleus no forma part d’un programa, sinó que obeeixen a símbols o formes repetides constantment al llarg de tota l’edat mitjana, sobretot per conjunts de regust popular. Tanmateix, les mènsules que sostenen la cornisa més alta, és a dir la corresponent al mur de la capçalera que supera els absidals, són de millor qualitat que les dels murs absidals.
També sobre el mur tester, tot formant part de dues de les quatre bandes o lesenes, hi ha dos capitells decorats amb relleus de tipus vegetal. Un dels capitells, el de la banda de migdia, és força malmès i sembla de composició desordenada; el de la banda nord, en canvi, presenta dos elements a cada cara, consistents en una tija o tronc del qual sorgeixen fulles a banda i banda. Ambdós capitells semblen més aviat tardans, però mantenen la tendència popular que caracteritza els elements descrits fins ara.
Al mur de ponent, adossada i reutilitzada com a banc, hi ha una llosa de pedra que potser fou ara d’altar. Presenta al centre una concavitat quadrada i a cadascun dels extrems una creu de Malta encerclada, motiu que identifica l’orde militar dels hospitalers. Potser correspon, com la resta dels elements d’aquest conjunt, a algun moment del segle XIII. (LCV)
Capitells
A dalt, capitells núms. 1 i 9 de l’interior, decorats amb fulles d’acant insinuades als angles. A les dues files del mig, capitells núms. 7B, 7C, 3A i 2B, amb relleus de tipus vegetal d’una certa varietat. A baix, capitells núms. 8A, amb figures de cavalls, i 6D, amb figures d’àguiles sota arcs de mig punt.
ECSA - L. Carabasa
A l’interior de l’església es conserva un conjunt de capitells força interessant. Formen part de totes les semicolumnes, tant de les adossades als murs com de les que sostenen les arcades que comuniquen les naus laterals amb la central. La decoració escultòrica que presenten consta de figures de tipologia variada en relleu pla.
Els temes que trobem als capitells poden ser de tipus vegetal simple, consistents en fulles d’acant de contorn dibuixat i sense nervis, que poden ocupar tant els angles del tambor com el centre de les cares (capitells núms. 1, 4, 9), amb els extrems cargolats cap enfora (capitell núm. 7B), o amb els nervis definits (capitells núms. 3A, 3B, 3D, 7C, 8B)(*). De vegades aquests elements són esculpits amb més detalls i apareixen combinats amb altres de més complexos, com ara tiges o branques de les quals neixen diversos fruits o fulles (capitells núms. 2B, 2D). Dins aquesta mateixa línia trobem algun cas on les fulles d’acant vinclen el seu extrem a manera de volutes de les quals pengen fruits prominents (capitells núms. 6A, 6B); la combinació amb altres elements de contingut equivalent es trenca, en algun cas, quan apareixen elements purament geomètrics: nus o entrellaçat laberíntic (capitell núm. 5), cercles concèntrics (capitell núms. 7D, 8D).
Trobem la culminació dels temes de caire vegetal en alguns capitells que presenten totes les cares recobertes de fulles, individuals o sorgint de branques (capitells núms. 2C, 3C(*)). Malgrat tot, en aquest tipus de composicions, els angles continuen sent remarcats per fulles d’acant, encara que tan sols facin d’emmarcament d’altres elements.
Capitells decorats amb motius de fulles amb fruits penjants (núm. 6a-b), fulles combinades amb entrellaços o nusos (núms. 5 i 7B), composicions vegetals on les tiges es barregen amb fulles, tot perdent-se el punt de naixement (núms. 2C i 3C), i amb parelles de cavalls (núms. 2A, 7A i 8A).
ECSA - L. Carabasa
Alguns capitells presenten figuració animalística. En alguns casos podem parlar de cavalls, els quals solen aparèixer afrontats als angles i oposats a les cares (capitells núms. 2A, 7A, 8A, 8C). En d’altres es tracta d’àguiles, amb les ales desplegades i les potes recolzades sobre el collarí (relleus núms. 6c, 6d).
No es pot parlar, pel que es veu, d’un programa iconogràfic. Tampoc no he sabut veure el capitell, o el relleu, on es representa el tema de la Creació que M. Iglesias esmenta en la documentació fotogràfica que acompanya el seu estudi (1985-88, I/2, pàg. 142).
Aquesta decoració dels capitells es completa amb dos frisos que recorren tant la línia d’arrencament del quart d’esfera dels absis, com de la volta de canó de les tres naus. La primera és amb motiu d’escacs, mentre que la segona és a base de puntes de diamant.
Pel que fa al conjunt escultòric, cal assenyalar que hi ha dos tipus de relleu: un de pla, que coincideix amb els capitells que presenten figures de cavalls, i un de mitjà per a la resta. La decoració tan sols és profusa en composicions de caire vegetal. Tanmateix, en general, es pot parlar d’austeritat iconogràfica: la major part dels repertoris emprats són purament ornamentals.
La datació d’aquest conjunt no es desmarca de la de la resta d’elements de l’edifici. No s’ha de situar abans de la primera meitat del segle XIII i probablement tampoc abans del segon quart. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pasqual, 1785, doc. 9
- Valls, 1961, vol. IV, pàgs. 147-154
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 138-143
Bibliografia sobre la portada
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàg. 142
- Enríquez, 1993 [1987], pàg. 143
Bibliografia sobre els capitells
- Iglesias, 1985-88, I/2, pàg. 142