Situació
Capçalera de l’església, característica pel seu absis poligonal de transició al gòtic.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Aventí és al centre del petit despoblat de les Cases de Sant Aventí, situat al vessant meridional del Montet, a 1180 m d’altitud.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TBG980937.
S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del quilòmetre 3 de la carretera de Vilacarle a Torla-ribera. (JAA)
Història
L’any 1007 l’abat Galí d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí. Es tracta de la primera notícia que s’ha trobat d’aquesta església. Segons una sentència arbitral del 1119, Sancto Aventini ja pertanyia llavors al domini jurisdiccional d’Ovarra, dins l’abadiat de Sant Victorià d’Assan. Pere de Santaventí formava part de la comunitat l’any 1171; més tard, un homònim figurava com a canonge de Roda (1205). Joan de Santaventí apareix relacionat amb els senyors de Beranui (1182). L’any 1296 l’abat de Sant Victorià compensà el priorat d’Ovarra amb censos dels homes de Sant Aventí.
A l’època moderna l’edifici va ser reformat i transformat. Segons reporta P. Madoz al segle XIX, el capellà de la quadra de Sant Aventí depenia de l’església de Merli. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal, unit a la nau sense solució de continuïtat. Al punt d’obertura de l’absis, als costats nord i sud de la nau, s’obren dues capelles, que formen una capçalera trevolada. La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud, aixoplugada per un porxo ruïnós. En aquesta mateixa façana, al costat de ponent de la porta, s’observa una fractura al mur, que evidencia que el sector de ponent de l’església correspon a una fase constructiva diferent, probablement anterior a la del sector de llevant, on hi ha la capçalera. Tota la meitat de ponent de la nau és incorporada a l’interior d’una casa, de la qual només sobresurt un campanar d’espadanya de dos ulls, que corona la façana de ponent.
L’aparell és molt uniforme, sobretot a la meitat de llevant, que és construïda amb carreus petits, ben treballats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars.
L’estructura del parament i la tipologia absidal ens situen en un context arquitectònic molt evolucionat, al qual pertany, per exemple, la capçalera de l’església aranesa de Sant Esteve de Betrén, molt més complexa que la de l’església de Sant Aventí, que assenyala ja més clarament la introducció de formulacions gòtiques en edificis del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Madoz, 1845-50, vol. XV, pàg. 7
- Martín Duque, 1965, docs. 5, 8,149,155, 156, 157 i 189