Situació
Interior de l’església amb la volta de canó de perfil semicircular.
Extreta de M. Iglesias, Arquitectura románica. Siglos X-XI, XII y XIII. Arte religioso del Alto Aragón Oriental
L’església parroquial de Sant Esteve es troba a la part baixa de la caseria d’Eixea, que és situada al turó d’Eixea, a la capçalera del barranc de l’Espluga que aigua avall s’encaixa formant el congost homònim.
Mapa: 31-10 (212). Situació: 31TBG924953.
Travessa el poblet la carretera de les Viles de Turbó que s’agafa a Campo. També s’hi pot arribar des de la vall de l’Isàvena, per la carretera de Tor-la-ribera que empalma amb l’esmentada de les Viles. (JBP)
Història
La història d’Eixea, com a la resta del terme, és protagonitzada pels senyors de la vall de Lierp, un dels llinatges més ferms del país. El lloc és conegut probablement des de l’any 1007, en què l’abat Galí d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya a la villa Sxechari, potser Eixea. Vers l’any 1030 l’abat Ató i la congregació d’Ovarra permutaren amb Baró unes vinyes in billa Exechari per una a Berisindi. Al principi del segle XII és documentada la presència de Sant Vicenç de Roda. Vers el 1101 Ricolf concedí en testament al prior Miró Roger i als altres canonges servidors de Déu l’alou que tenia al terme d’Eixea, concretament “ad ipsa Salla de Berenguer Gombald” de Lierp, que confrontava a llevant amb el camí i a ponent amb Bernat Argila, a condició que la seva família tingués preferència bé en la seva tinença —en canvi, de la meitat dels fruits—, bé en la seva compra.
Les col·lectes de la dècima dels anys 1279 i 1280, dins l’ardiaconat de Benasc, consignen l’abat de l’església d’Eixea, amb una contribució de 10 sous jaquesos. Tradicionalment Sant Esteve d’Eixea era l’església més important de la vall de Lierp. En depenia la de Reperós. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau que ha estat totalment transformat per la mutilació de l’absis i l’afegitó de capelles —cobertes amb voltes de creueria—, d’una sagristia i d’un cor a ponent de la nau. L’únic element visible que delata el seu origen alt-medieval és la volta de canó de perfil semicircular de la nau, articulada en dos trams de diferent alçada, amb elements d’unes impostes de motlluració molt simple. La decoració que cobreix els paraments de la nau impedeix de precisar les característiques de l’aparell, de manera que es fa molt difícil establir-ne la filiació o la datació, sobretot si l’edifici és mancat d’elements ornamentals o específics com en aquest cas. Malgrat tot, es pot dir que és una església de clar origen alt-medieval, possiblement construïda al segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, doc. 20, pàgs. 102-103
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 123 i 143
- Martín Duque, 1965, doc. 8, pàgs. 10-12, doc. 132, pàgs. 115-116 i doc. 189, pàgs. 185-187
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 280-281