Situació
Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII.
ECSA - J.A. Adell
L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG027670.
Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra. (JAA-JBP)
Història
D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac. No trobem altre possible topònim que pugui reemplaçar-lo com a solar originari del cognom Obac, sovint citat per tot el Montsec en època medieval. Per exemple, la família de Domènec de l’Obac habitava Tragó de Noguera a la fi del segle XII; d’altra banda, Arnau Berenguer de l’Obac consta l’any 1263 com a sagristà de Montsó. Amb el pas del temps el lloc quedaria despoblat i l’església restaria com a santuari de Viacamp.
Des de l’època moderna i a partir d’una tradició local que explica la troballa “miraculosa” d’una imatge de la Mare de Déu, aquesta església ha gaudit de gran veneració entre els naturals de la rodalia. Fins i tot tingué una comunitat seglar governada per un prior o capellà de l’església, que practicava la vida en comú i feia vots de castedat. L’erudit Moner i de Siscar informa també de la restauració de l’edifici l’any 1770 duta a terme pel govern del país, per la qual cosa l’església porta les armes i l’escut del rei.
Al segle XIX va ésser utilitzada com a fort en diverses guerres, motiu pel qual patí greus desperfectes. (JBP)
Església
És un edifici fruit de diverses etapes constructives. Té una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals que, com la volta, arrenquen d’impostes bisellades. Exteriorment, els pilars dels arcs torals es corresponen amb importants contraforts, perpendiculars als murs nord i sud, que es complementen amb dos contraforts a la diagonal dels angles de la façana oest. En aquesta façana oest s’obre la porta, d’arc de mig punt, amb les dovelles extradossades per un guardapols decorat, que podria correspondre a la porta de l’edifici original. En canvi, els contraforts, perfectament integrats en els paraments de les façanes nord i oest, no es corresponen, com aquestes façanes, amb l’obra altmedieval. Els elements que semblen més clarament de l’obra original corresponen a gairebé tot el mur sud i la part de llevant del mur nord, on el parament és format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Aquestes formes constructives evidencien les característiques de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Moner, 1878-80, vol. V, pàgs. 392-393; 1884, doc. 41
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 330-331
- Cots, 1988, doc. 7