El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter. A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà. Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva muller Ramona i llurs fills concediren a Pere Ramon, a la seva esposa Berenguera i a d’altres unes cases in castrum Pedriz en canvi de vint sous i d’un cens anyal en espècie. Una altra referència data del 1185, quan el comte Ermengol VIII i la seva mare Dolça de Foix donaren a l’orde del Temple la meitat del castell de Pedrís en franc i lliure alou. Poc després, el 1194, el mateix comte Ermengol VIII i la seva esposa Elvira, donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, els quals els posseïren fins el 1831. Actualment no resten vestigis d’aquesta fortalesa.