La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131. Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “kastrum vero de Montcenis”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “perguera” i “questa”. Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ipsum meum parentum cui dimisero ipsum castrum teneat per Sanctum Petrum et abbatem ipsius loci et per cannonicos” amb la meitat de la seva dominicatura. Pel testament d’aquest vescomte del mateix 1131, sabem que aquest parent al qual es lliurà el castell fou el seu fill Ferrer, que en disposà sota l’alt domini de l’abadia d’Àger.
Cap referència no posseïm del castell fins el 1161, en què Gombau de Ribelles i la seva muller Marquesa, la filla de l’esmentat Ferrer de Cabrera, retornaren el castell i la seva dominicatura a l’abadia d’Àger, afirmant haver-lo usurpat “contra donacione quam fecit Gerallus Poncii ecclesie beati Agerensis”. En el mateix document Gombau de Ribelles es lliurà com a “homo manibus propiis predicti abbatis”. L’abat li cedí la meitat del castell en precari per tota la vida, exceptuant alguns drets senyorials, possessió que mantindrà encara el 1179. En el seu testament conjunt del dit any, Gombau i Marquesa llegaren el castell de Montsonís, juntament amb els de Foradada, Ventoses i la Manresana, al seu fill Gombau. Els Ribelles foren senyors de Montsonís fins el 1491, en què passà per compra als Ponts.
L’actual casal del castell, a la part alta del poble, al costat de la primitiva església de Sant Urbà de Montsonís, sembla un edifici dels segles XV o XVI, reformat els darrers anys. Pertany actualment als barons de l’Albi i Rocabruna, senyors ensems de Montsonís.