L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió. La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació. L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior. El domini eminent restà per a la canònica de la Seu d’Urgell, segons que ho testifica un document del 1112, pel qual Ramon Bofill, “miles de Choscol”, va fer de testimoni en una discussió entre els canonges d’Urgell i uns particulars sobre la possessió de la dita fortalesa. El castell o castells de Coscó experimentaren un fort despoblament. El 1365 tenia només 4 focs i depenia de la comunitat canonical de la Seu d’Urgell, domini que es mantenia encara avançat el segle XVII. No resta cap vestigi d’aquesta fortalesa en l’actual poble de Coscó.