El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim. Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua.
Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres jaciments rurals andalusins. Una de les primeres notícies documentals que s’han localitzat d’aquesta fortalesa data de l’any 1061, quan Miró, en el seu testament atorgat el 21 de desembre de l’any esmentat, llegà a Ramon de Peramola “...ipsum castrum de Gerb...”, el qual l’havia de posseir sota la potestat del bisbe d’Urgell Guillem Guifré. Una vintena d’anys més tard, el comte Ermengol IV d’Urgell, per una escriptura datada el març del 1082, donava a Mir Arnau tot un seguit de béns i alous emplaçats al terme del castell de Gerb, i a més li oferia la possibilitat de bastir les cases que volgués dins la demarcació del castell.
Les referències documentals al castell de Gerb són més sovintejades a partir de l’any 1090. De fet, aquesta fortalesa representava la frontera efectiva entre els poders comtal i andalusí de Lleida, amb Balaguer com a plaça forta en aquesta zona. D’altra banda, segons l’historiador P. Sanahuja, el castell de Gerb es va convertir en residència d’Ermengol IV, d’Ermengol V i del comte Pedro Ansúrez, tutor d’Ermengol VI, és a dir, de tots els comtes que van concentrar les seves forces per conquerir Balaguer.
El 26 d’abril de 1091, el comte Ermengol IV feu donació al cenobi de Sant Sadurní de Tavèrnoles d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè el seu abat Pere hi bastís una església en honor d’aquell sant. Li assignà, així mateix, una certa suma procedent de totes les paries que, fossin d’on fossin, havien d’ésser lliurades al castell de Gerb fins que, amb l’ajuda de Déu, fos guanyada la ciutat de Balaguer. Curiosament, en el document de l’any 1082, al qual ja s’ha fet referència, consta com a afrontado territorial d’una almúnia cedida pel comte Ermengol IV a Mir Arnau, l’“alod de Sancti Saturnini”, la qual cosa podria indicar o bé que existia una església sota l’advocació de sant Sadurní, o bé que l’alou a què es refereix el document era propietat del monestir de Tavèrnoles. Pocs mesos més tard, el 29 d’octubre de 1091, una altra escriptura de donació del comte Ermengol IV i la seva esposa Adelaida aporta moltes dades sobre el castell i també sobre l’església de Sant Salvador de Gerb, que passarà a dependre de la canònica de Solsona. Informa que els castells d’Albesa, Llorenç i Castelló pagaven paries al castell de Gerb i els comtes atorgaren la primícia o tercera part d’aquest delme a l’església de Santa Maria de Solsona, i també l’església de Sant Salvador quan fos construïda.
Per mitjà de les referències documentals hom sap que l’espai que ocupava tot el castell era dividit en dos nivells. La part alta era destinada a residència senyorial, i la part baixa, als estaments civil i militar, amb assentaments de població rural estable dins el seu terme, com ho indiquen les cessions d’alous, hortes, almúnies, etc. De fet, però, una prova evident de la divisió en dos nivells del castell de Gerb es troba en un document pel qual el comte Ermengol V cedia al bisbe d’Urgell, Guillem Arnau de Montferrer, el desembre del 1094, “..ipsum meum castrum de Gerb superiorem”, és a dir, li donava el seu castell superior de Gerb, amb la condició que mai no pogués ésser utilitzat per ell o els seus successors per a fer-li la guerra. Del mateix any 1094, cal destacar una interessant dada aportada per una escriptura de donació. Segons aquest document, el bisbe Guillem Arnau d’Urgell feu donació a Guillem i a Gombau Bernat del castell de Campvim, que ell havia rebut per donació del comte Ermengol IV, el qual Ii havia fet aquesta cessió “quando construebat castrum de Girb”. La paraula “construïa” (‘construebat’) citada en aquest document es pot interpretar, evidentment, de manera literal, però probablement no és el cas. Atesa la hipòtesi, encara per confirmar totalment, que el castell de Gerb tingué el seu origen en un assentament andalusí, s’ha de suposar que possiblement el comte Ermengol IV d’Urgell no feu bastir una fortificació de nova planta, sinó que aprofità algun tipus de pervivència constructiva anterior. Això és més que probable si tenim en compte l’important paper estratègic que sempre tingué el tossal de Gerb.
El 15 de març de 1092 el comte Ermengol IV d’Urgell va morir en aquest castell, des d’on fou transportat a Solsona per a ésser enterrat, segons figura en el martirologi de Solsona.
A partir de la conquesta de Balaguer, l’any 1105 començà a minvar ràpidament la importància del castell de Gerb. El 23 de novembre de 1106 els comtes Pedro Ansúrez, la seva muller Elo i el seu net Ermengol VI d’Urgell donaren en alou a Santa Maria de Solsona el castell de Gerb amb la vila, els habitants, les terres, les vinyes, els molins, els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels. Sembla que a la darreria del segle XII era castlà de Gerb Bernat d’Anglesola, el qual, en el seu testament datat el 1175, llegà al seu fill gran Arnau Berenguer el castell de Gerb, entre altres castells de la contrada. La fortalesa encara existia el 21 de setembre de 1302, quan Romia de Peramola, cantora del monestir de les Franqueses, vengué a Berenguer, prepòsit de Solsona, i als seus successors, una casa al castell i vila de Gerb, per donació que li havia fet el seu germà Bernat de Peramola.
Per les dades documentals del castell de Gerb que fins ara s’han trobat, es pot establir que el domini eminent fou detingut pels comtes d’Urgell, almenys a partir d’Ermengol IV, tot i que es feren importants infeudacions a institucions eclesiàstiques i a particulars, com era un fet habitual aleshores dins la normativa del dret feudal.
És difícil de precisar quines són les restes que corresponen al castell dels segles XI-XII i a les altres dependències vinculades al conjunt, ja que, si en queda res, ha quedat completament amagat per reformes molt posteriors. Cal no oblidar que el nom de Gerb Vell indica l’emplaçament de l’antic poble, que no es traslladà a l’indret actual fins al segle XIX. Potser una intervenció arqueològica aclariria l’estructura d’aquest important i antic castell, que, segons la documentació, fou durant dues dècades una peça clau en la conquesta comtal de la Noguera.