L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre. Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre. El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana (actual municipi de la Baronia de Rialb). En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret. Aquest fet es comprova clarament en la donació que féu Miró, fill de Miró, a Santa Maria de la Seu de l’església de Santa Maria de la Garrola. La parròquia de la Garrola afrontava a ponent amb Tiurana i amb el castell de Vilaplana. De fet, la fundació de la vila de Tiurana no es produí fins el 1171. En aquesta data el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens, senyor de Vilaplana, i Bertran de Vallferosa fundaren al pla de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, una vila amb els seus murs i valls, per tal de recollir els masos que eren propietat de Santa Maria de la Seu i de Bertran de Vallferosa, dispersos pel pla i que foren destruïts per homes malèvols. Segurament, la destrucció dels masos de Tiurana que eren propietat de la Seu s’ha d’emmarcar en les lluites que sostenia en aquells moments el bisbe d’Urgell amb els vescomtes de Castellbò. No tornem a tenir notícies de Tiurana fins el 1278, en què el rei Pere el Gran va infeudar Tiurana i el seu castell, juntament amb el comtat d’Urgell, al comte Ermegol X, després de la seva revolta i derrota. La vila i el castell de Tiurana romangueren en mans dels comtes d’Urgell fins els primers anys del segle XV. El 1414 Ferran d’Antequera, després de la seva victòria enfront de Jaume II el Dissortat, va llegar la senyoria de Tiurana al donzell Pere Blanc, notificador oficial a Ferran de la seva elecció a Casp. Els Blanc eren encara barons de Tiurana a l’inici del segle XVII. El darrer baró de Tiurana fou el duc d’Híxar.
A causa de la construcció de l’embassament de Rialb, la vila de Tiurana, que conserva en part el seu aspecte de vila closa, serà negada per les aigües.