L’existència de la torre de Santa Maria, situada a l’antic terme de Balaguer, és testimoniada per tres documents extrets de l’arxiu de Gualter. El primer d’ells, datat l’any 1090, refereix que el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida feren donació al monestir de Santa Maria de Gualter de dues almúnies, que, segons l’escriptura, eren anomenades “morelles” pels andalusins, mentre que els nous conqueridors els posaren el nom de torres o torre de Santa Maria. Eren emplaçades prop de la Ràpita i davant de Balaguer (“almunias II quas sarraceni vocant morellas et nos vocamus turres sancte Marie”). De la informació que dóna aquest interessant document s’extreu que fou el mateix comte Ermengol IV qui va conquerir aquestes almúnies, molt poc temps abans de la primera conquesta de Balaguer (1101); així mateix, s’infereix per les afrontacions territorials que se citen que les almúnies eren situades a l’actual terme municipal de Vallfogona de Balaguer, ja que entre els límits es fa menció de la Saida (Zaida) o Saira, partida que encara existeix avui dia.
Un segle més tard, l’any 1190, el comte Ermengol VIII d’Urgell, la seva esposa Elvira i la seva mare Dolça confirmaren al cenobi de Gualter la possessió, entre altres béns, de la torre de Santa Maria, prop de la Ràpita, amb totes les seves pertinences en propi i franc alou.
Una darrera referència documental es recull en l’acta de consagració, l’any 1207, de l’església de Santa Maria de Gualter, efectuada pel bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, i en presència dels comtes d’Urgell Ermengol VIII i Elvira. Amb motiu d’aquest esdeveniment, els comtes tornaren a ratificar a Gualter la propietat de la “turrem Sancte Marie que est ante Balaguer”.