Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, en el seu testament del 1068 va fer erigir cinc hospitals o cases per a peregrins, el primer a la vila d’Àger. Es creu que aquest fou el primer hospital d’Ager, fundat al pendent o costa de l’Aspre, vers la part de migdia de la torre major del castell. Al seu costat es bastí una capella dedicada a sant Nicolau. Aquesta surt documentada a partir del 1101, quan amb motiu de la seva edificació, fou consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona, a petició de l’abat d’Àger, Pere. Diu el text de l’acta de consagració que l’església de Sant Nicolau es trobava “al lloc dit Aspre, al costat del castell, on hi havia construït l’hospital per acollir els pobres”. El document dona una llarga llista de gent que fa donacions a l’església, encapçalats per Bernat Berenguer, senyor o millor dit castlà del castell d’Àger. De nou és citada el 1162 en la butlla del papa Alexandre III en la qual es confirmen les possessions i les esglésies de Sant Pere d’Àger. Se’n fa esment també en el llibre de sinodals d’Àger que recull notícies entre el 1289 i el 1648. L’església va desaparèixer al segle XVII i consta que pels anys 1757 i 1758 el seu altar s’havia traslladat a la parròquia de Sant Vicenç d’Àger.
Acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger (1101)
Consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger pel bisbe Berenguer de Barcelona, pregat per l’abat Pere, el castlà del castell Bernat Berenguer, la seva mare Bellesenda i els habitants del lloc, els quals la dotaren dels béns que a continuació es detallen.
"Anno dominice incarnationis C° Io post millessimum, venit domnus Berengarius Barchinonensis episcopus in castrum, quod dicitur Ager, rogatu Petri abbatis eiusdem loci et Bernardi Berengarii senioris castri et matris eius Bellisendis, et constipatus multitudine diversi ordinis clerichorum, militum et rustichorum, dedicavit ecclesiam in honore beatissimi confessoris Nicholai iuxta idem kastrum in loco, quem vocant ad Asperum, ubi est xenodochium ad pauperes recreandos constructum, et reconditis ibi reliquiis sancte Fidis virginis et martiris et sancti Gregorii confessoris, designavit ibi cimiterium per circuitum XXX passuum. Porro viri illi qui in hac dedicacione loco illi dedere donaria isti sunt: primitus iam dictus Bernardus Berengarii cum matre sua Bellisendis dedit ibi I ferragenale iuxta Asperum. Guillelmus Riculfi unam terram quam habet iuxta eandem ecclesiam. Bonafilia cum nepotibus suis Bernardo et Arberto aliam terram in loco dicto Pedeger. Uxor Reimundi Lobeti Belizia dat ibi aliam terram que est in via de Corniol. Martinus Eneg aliam terram in illo loco; Petrus Man in Casulis unam olivam; Arbert faber aliam olivam; Godilles unam terram ad Pradum; Mir Ihoanis aliam terram ad Verbel; Chavivus aliam in eodem loco. Compagnus de Cholobor et uxor sua Vidalia, aliam terram ad Guardiolam. Arnal Cibor ad Mannaturres I linar cum duas olivas; Petrus Gadiscli I terra super Sancta Columba; Guitardus Bellus I oliva ad Salentis. Gerbet Oseta cum uxore sua dedit ei I obtimam terram in loco ubi dicitur Cortinas, iuxta viam que ducit ad Cholobor, tali conventione ut ipse et posteri eius hanc omni tempere laborent, donantes quartam partem tocius fructus, qui inde exierint, premisse ecclesie beati Nicholai. Rodlandus Marches spopondit ibi se daturum quotannis sextarium anone, et sextarium vini. Martinus Mironi de Clarmont similiter; Aman de Sancti Laurentii similiter; Berengarius Arnalli sextarios II vini per unumquemque anni; Guillelmus Arnalli sextarium anone et sextarium vini per unumquemque anni; Vidal de Sancti Laurentii emina I formenti et emina I ordei et sextario I vini per unumquemque ani.
Petrus abbas Agerensis, qui hoc confirmat (s. man.). Sig+num Berengarius Barchinonensis episcopus. Bernardus sacrista, qui hoc confirmat (s. man). Raimundus elemosinarius (s. man). Petrus prepositus (s. man.) Poncius levita.
Raimundus presbiter, qui hoc scripsit et sub (s. man.) die et anno quod supra."
[O]: Perdut.
A: Còpia del segle XII: BC, Arxiu, pergamí núm. 4 004, procedent de l’antic Arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 2 129.
B: Còpia del segle XVIII: BC, Reserva, ms. 941. Compendi de tots los instruments antichs y moderns ques’ troban en lo Arxiu de la Molt Insigne Iglesia Colegial de Sant Pere de Ager. Transumptats de ordre del Molt Illustre Señor Dr. Dn. Francisco Esteva, Arxipreste de ella, en lo any MDCCLXVI, núm. 2 129, folis 424 v-425.
C: Còpia del segle XVIII: RAH, col. Traggia, vol. 2, folis 31 v-32, núm. 11.
D: Còpia de principis del segle XIX: RAH, col. Villanueva, vol. 5, folis 183-184.
a: Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, vol. IX, 1821, ap. 18, pàgs. 263-265.
b: Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 76, pàgs, 165-166.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986, doc. 80, pàgs. 176-177.
Traducció
"L’any mil cent u de l’encarnació del Senyor, el senyor Berenguer, bisbe de Barcelona, vingué al castell anomenat Àger, pregat per Pere, abat d’aquest lloc, per Bernat Berenguer, senyor del castell, i per la seva mare Bellesenda i, acompanyat d’una multitud de clergues de diversa categoria, de cavallers i de gent del camp, consagrà una església en honor de sant Nicolau, confessor, prop del castell, al lloc anomenat l’Aspre on hi ha construït un hospici per acollir-hi els pobres i, després de dipositar-hi relíquies de santa Fe, verge i màrtir, i de sant Gregori, confessor, hi assenyalà un cementiri en un cercle de trenta passes. Les persones que feren donacions a aquest lloc en aquest dia de la consagració són aquestes: en primer lloc, el ja esmentat Bernat Berenguer, juntament amb la seva mare Bellesenda, hi donà una farraginal al costat de l’Aspre. Guillem Riculf, una terra que té a tocar la mateixa església. Bonafilia, amb els seus nebots Bernat i Albert, una altra terra al lloc anomenat Pedeger. La muller de Ramon Llobet, Belísia, donà una altra terra que és el camí de Corniol. Martí Ènyec, una terra en aquest lloc. Pere Many a Cassoles un olivar; Albert, artesà (ferrer?), un altre olivar; Godilles, una terra al Prat; Mir Joan, una altra terra al Verbel. Cavivó, una altra al mateix lloc. Company de Colobor i la seva esposa Vidala, una altra terra a Guardiola. Arnau Cibor, un llinar amb dos olivars a Mannaturres; Pere Gadiscle, una terra damunt de Santa Coloma; Guitard Bell, un olivar a Sallent; Gerbert Oseta, amb la seva esposa, li donà una terra molt bona al lloc anomenat Cortines, prop del camí que mena a Colobor, amb el tracte que ell i els seus descendents la treballaran sempre i donaran a l’esmentada església de Sant Nicolau la quarta part de tot el fruit que en surti. Rolan Marquès prometé que donaria cada any un sester d’annona i un sester de vi. Martí Miró de Claramunt igualment; Amanç de Sant Llorenç, el mateix; Berenguer Arnau, dos sesters de vi cada any; Guillem Arnau un sester d’annona i un sester de vi cada any; Vidal de Sant Llorenç, una eimina de forment, una eimina d’ordi i un sester de vi cada any.
Pere, abat d’Àger, que ho confirma. Signatura de Berenguer, bisbe de Barcelona. Bernat, sagristà, que ho confirma. Ramon, almoiner. Pere, prepòsit. Ponç, levita.
Ramon, prevere, que ho ha escrit i ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)