Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris. Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església. L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic; amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància. Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu. El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de la desamortització; amb les seves pedres, ben tallades, es construí l’edifici de l’Ajuntament inaugurat el 1848.