Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric. Només una notícia, corresponent a la col·lecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost. Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep, s’imposa a Catalunya, normalment, a partir del segle XVII. En el llibre de sinodals de Sant Pere d’Ager del 1648 la parròquia de Bellmunt consta com a pertanyent a l’arxiprestat, i aquesta mateixa situació es consigna en les visites pastorals del segle XVIII.
L’actual parròquia de Bellmunt és un edifici del segle XVI, d’estructura gòtico-renaixentista amb una façana classicitzant i quatre capelles laterals.