Església parroquial del poble de la Régola, que és situat a uns 3 km de la vila d’Àger, en direcció a Tremp. La primera referència sobre la parròquia de Sant Julià de la Régola apareix l’any 1040. Es tracta del testament d’un tal Guillem, el qual deixà a Sant Pere d’Àger l’alou de vila Radulpho—no localitzat encara—, la meitat d’un molí i unes vinyes que afirma tenir “in parrochia Sancti luliani ad ipsa surba”. Al seu senyor Pere li deixa la seva pròpia casa situada in vicho. El segon document data del 1049 i és molt més interessant: es tracta d’una carta de franqueses que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren als habitants de la villa Sancti luliani quod vocatur Regulam per tal d’edificar una vila in prefata Regula i posar en cultiu terres i erms del seu terme. En el mateix document es feu donació de la vila de la Régola amb el seu terme ad sacrarium ecclesie Sancti Petri. Als seus habitants se’ls alliberà de tot cens i usatge i se’ls obligà a satisfer solament els delmes, les primícies i les oblacions a l’abadia d’Àger i a servir el seu abat. Aquesta vinculació de la Régola a Àger és reiterada el 1067, en què Arnau Mir de Tost i la seva esposa donaren en alou el castell de la Régola a Sant Pere d’Àger.
Les referències de la parròquia de la Régola són nombroses a la segona meitat de segle XII. En les butlles d’Alexandre III del 1162 i el 1179, on es detallen els béns de l’abadia, s’esmenta el castell i l’església de la Régola. El patrimoni de la Régola ja s’assignà el 1066 a la mensa abacial i així es ratificà també el 1174. La parròquia de Sant Julià de la Régola fou subjecta a l’abadia, més tard arxiprestat d’Àger, fins al segle passat.
L’antic edifici romànic actualment ha desaparegut del tot. L’església fou reformada en època moderna. Seria d’interès una prospecció arqueològica atenta entorn del nucli de l’església, que considerem molt primitiu i on es conserva encara el recinte del vell fossar medieval, adossat a l’església.
Com en el cas d’altres topònims de la vall, a la Régola ens trobem davant un enclavament de possible ascendència romana. Per a J.M. Font i Rius, l’origen del lloc el determina una vil·la rústica, de tradició romana tardana. La dedicació de la parròquia sembla també força antiga. P. Bertran ha proposat per a aquest lloc un possible establiment monàstic d’època visigòtica, que hauria reaprofitat la vella vil·la. Els topònims permeten argumentar-ho, però cal cercar vestigis arqueològics en aquest sentit.
Carta de franqueses de Sant Julià de la Régola (2 de maig de 1049)
"In Christi nomine. Ego Arnaldus et coniux mea Arsendis volumus ut sciatur a cunctis tam presentibus quam futuris quare facimus cartam franchitatis ad omnibus hominibus qui sunt et erunt in villa Sancti Iuliani quod vocitatur Regula qui est infra terminos kastri Aggeris, eo modo, ut hedificent villa in prefata Regula et habitent in ea et trahant terram ad cultum et heremant et examplent omnibus modis quocumque facere potuerint in prefati kastri Aggeris terminis. Et concedimus eis et damus predictam villam cum suo termino ad sacrarium ecclesie Sancti Petri; et omnes homines qui habitaverint in predictam villam non faciant censum neque usaticum ulli homini nec femine de hoc quod habent vel in antea potuerint exampiare in cunctis terminis castri Aggeris, sed sint franchi et liberi et donent decimas et primitias et oblationes Domino Deo et Sancto Petro et serviant nostris abbatibus qui per nos et nostri tenuerint abaciam Sancti Petri et hoc faciant de pane et vino et carne atque animalia. Et est manifestum. Si quis hanc cartam franchitatis temtaverit aut inquietare voluerit non hoc valeat vindicare set componat supradictis hominibus libras quatuor auri obtimi. Et in antea ista carta firma permaneat omni tempore et non sit dirupta.
Facta carta franchitatis, VI nonas madii, anno XVIIIo regis Enrici.
(Signatura) Arnalli. (Signatura) Arsendis, qui hanc cartam franchitatis scribere rogavimus et manibus propriis firmavimus et testibus firmare rogavimus.
(Signatura) Raimundi abbati. (Signatura) Miro, presbitero. (Signatura) Mironi, levita. (Signatura) Ermemirus, sacer. (Signatura) Joan Guaçalon. (Signatura) Berengarii Isarni. (Signatura) Gaucerandi Erimani. (Signatura) Dalmatii Bernardi. (Signatura) Guifredi Sanlani (Signatura).
Eschofeti Vitalis, sacerdos, rogatus scripsit sub die et anno (signatura) predicto.
O: ACL, fons de l’antic arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 502.
A: Còpia figurada: BC, Arxiu, pergamí núm. 4 137 (fons de l’antic arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 999).
B: Còpia figurada: BC, Arxiu, pergamí núm. 4 140 (fons de l’antic arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 994).
[C]: Còpia del 1298: es trobava inclosa en la confirmació de privilegis d’Àger efectuada per Àlvar d’Urgell (document de l’arxiu de Sant Pere d’Àger).
D: Còpia del segle XIV. inclosa en una transcripció del privilegi del 1298: ACA, Varia de Cancelleria, vol. 326, Liber instrumentorum fundacionum monasterii Agerensis et privilegiorum ipsius..., foli 29 v.
E: Còpia del segle XIV: AHAT, Cartulari del monestir d’Àger, doc. 412, foli 195.
F: Còpia de 1439: ACL, fons de l’antic arxiu de Sant Pere d’Àger, núm. 2 372.
G: Còpia del segle XVIII: BC, Reserva, ms. 729, Pasqual: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, vol. VII, foli 205.
[H]: Còpia del segle XVIII: perduda, abans del 1936 al convent dels franciscans de Vic.
I: Còpia del segle XVIII: RAH, Manuscritos de Traggia, núm. 136 de Barcelona, foli 60 v.
J: Còpia del segle XVIII: RAH, Varios privilegios, bulas y escrituras del reino de Aragón, vol. XXIX, foli 612.
a: Sanahuja: Historia de la villa de Ager. Barcelona 1961. doc. 16. pàg. 328.
b: Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona 1969-83, vol. I, doc. 23, pàgs. 43-45.
Traducció
"En nom de Crist. Jo Arnau i la meva muller Arsenda volem que sigui conegut de tots, tant presents com futurs, que hem fet una carta de franquesa a tots els homes que visquin ara i en el futur a la vila de Sant Julià anomenada de la Régola, que es troba dintre dels termes del castell d’Àger, de tal manera que edifiquin una vila en l’esmentada Régola, que l’habitin, que desermin i posin en cultiu la seva terra i l’ampliïn de totes les maneres que puguin en els termes del castell d’Àger. I concedim i donem la vila amb el seu terme al sagrari (protecció) de l’església de Sant Pere: i tots els homes que visquin en l’esmentada vila no facin cap cens ni cap usatge a cap home ni dona de totes les coses que tenen o endavant puguin tenir en tots els termes del castell d’Àger, sinó que siguin francs i lliures i donin els delmes, les primícies i les oblacions a Déu i a Sant Pere i així ho facin pel pa, pel vi, per la carn i pels animals. I és manifest. Si algú atemptés o anés contra aquesta carta de franquesa que no ho pugui reivindicar sinó que pagui als dits homes quatre lliures d’or pur i que en endavant aquesta carta romangui ferma i no sigui destruïda.
Fou feta aquesta carta de franquesa, el sis de les nones de maig de l’any divuitè del rei Enric.
Signen: Arnau, Arsenda, que han demanat que s’escrivís aquesta carta de franquesa, l’han signada amb les seves mans i han demanat als testimonis que la signessin.
Ramon, abat. Miró, prevere. Miró, levita. Ermemir, sacerdot. Joan Guaçalon. Berenguer Isarn. Galceran Erimany. Dalmau Bernat. Guifred Sala.
Escofet Vidal, sacerdot, que pregat ho ha escrit el dia i any abans esmentats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)