Os de Balaguer i el seu castell són documentats des del segle XI. El 1116, un cop conquerit Os, el vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera feia donació a l’abadia d’Àger de l’església “in castro quod dicitur Hos, quod abstuli per Dei gratiam de potestate paganorum”, amb primícies, oblacions, defuncions i tots els rèdits; a més, li lliurava el delme de la dominicatura i un mas amb alous, delmes, serveis i rèdits. Amb anterioritat, l’església d’Os ja havia estat promesa a la dita abadia l’any 1108, juntament amb les d’Algerri i Ivars, per un document atorgat aquell any pel mateix Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Gelvira o Elvira un cop s’haguessin conquerit als àrabs els territoris compresos entre el Segre i el Cinca. Això fa pensar que el castell d’Os era per conquerir o que, un cop conquerit, tornà a caure en mans sarraïnes i es reconquerí.
Poc temps després, l’església d’Os figura esmentada entre els béns confirmats a l’abadia d’Àger per les butlles que el papa Alexandre III expedí els anys 1162 i 1179 a favor del mencionat cenobi. A l’inici del segle XIV, segons que indica una llista de les taxes fixades a cada parròquia dependent de l’abadia d’Àger per tal de satisfer la dècima del passatge de Terra Santa, hi ha notícia que el rector d’Os pagà la quantitat de 18 sous jaquesos. Posteriorment, la parròquia de Sant Miquel d’Os apareix mencionada en les successives llistes que per motius diversos foren confeccionades per l’abadia, i més tard en les de l’arxiprestat d’Àger, sota la jurisdicció eclesiàstica del qual continuà fins al segle XIX.
L’actual església parroquial és un edifici barroc del segle XVII que no conserva vestigis de l’antiga construcció medieval.