La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona. El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar. De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions. La subjecció de Bellestar a Solsona no va ésser exempta de problemes amb el bisbe d’Urgell. Fruit d’aquest conflicte, se signà una convinença l’any
1163 entre el bisbe Bernat Roger i els clergues d’Urgell i el prepòsit i els clergues de Solsona, en la qual, entre altres acords, s’establí que a partir d’aquell moment Santa Maria de Solsona i l’església de Balaguer (Santa Maria d’Almatà) tinguessin en comú l’església de Bellestar. Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XIII, segons que ho recull una relació d’esglésies de Solsona d’aquesta època. La parròquia de Bellestar es documenta posteriorment en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391. El 1515 consta la col·lació de la parròquia de Santa Maria de Bellestar a favor de mossèn Pere Ciurana, presentat pel senyor de Bellpuig, Ramon de Cardona.
L’actual església parroquial de Bellestar, situada a la colònia agrícola de Sant Vicenç Ferrer i dedicada a aquest sant, és un edifici bastit el 1966.