Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger. La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX. La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048. En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb totes les coses que li pertanyien. El 1060 reiteraven els expressats esposos la donació del castellum Corcianum amb el seu terme i de la parrochiam castelli, amb els seus béns, primícies, delmes i oblacions. L’any 1110 el castell de Corçà fou infeudat per l’abat Guillem, aleshores regent de l’abadia esmentada, a Galceran, fill de Galceran Erimany, amb la meitat de la parròquia i un terç dels seus drets. Sant Pere d’Àger es reservava l’altra meitat, el dret de nomenar els preveres i la dominicatura d’Espadella.
L’antiga església parroquial, dedicada ara a la Mare de Déu del Roser, fou refeta al segle XVIII, no sabem si en el mateix lloc on se situava abans. Ho dubtem, perquè actualment es troba als afores del poble. A més, el fossar vell es trobava en un replà del vell castell, encara vistent. És possible que l’església primitiva fos en aquest lloc.