El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer. L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins; posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó. De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització.
Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu s’inclogué dins la vegueria de Balaguer. Segles més tard, pel decret de Nova Planta, aquest poble passà a formar part del corregiment de Lleida, però després de la desamortització restà inclòs dins el partit judicial de Balaguer.
De la seva església parroquial, dedicada ara a la Mare de Déu de l’Assumpció, no se n’ha localitzat fins ara cap notícia documental del passat medieval; tanmateix, sembla lògic pensar que la seva existència es remunta a la segona meitat del segle XII, un cop fou conquerit el lloc pel comte Ermengol VI. D’altra banda, l’edifici actual de l’església no reflecteix arquitectònicament cap evidència de l’estil romànic; es tracta d’un temple d’una sola nau, alçat al segle XVI i modificat a la segona meitat del segle XVIII dins un estil barroc classicitzant.