Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima. No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet.
Actualment, aquesta capella no té culte i es troba enderrocada. Les seves restes no corresponen a cap edifici romànic.