Situació
Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple. Els murs de la capella actuen de fonament de la masia.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG128527.
La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça.
Història
Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda a Sant Pere d’Àger. L’església de Santa Maria del Pla fou lliurada a l’abadia juntament amb els alous, les vinyes i els arbres de l’indret i amb la dominicatura que allí posseïen. Segons el document, l’església de Santa Maria es trobava en un pla al costat del camí que conduïa els vianants d’Àger al riu Noguera i al castell de Bellmunt. Les afrontacions precisen que el que es dona limitava a llevant amb el puig que s’anomena Asper (terme d’Àger), al S amb el bosc que es trobava davant de dita església vers Espanya o a Pedeger, a ponent termenejava amb el coll anomenat d’Agulló, i al N amb el camí que menava els vianants a l’església de Santa Coloma. La donació sembla comprendre, en realitat, un antic domini —potser la pervivència d’un latifundi—. La capella de Santa Maria del Pla, mai explicitada en cap altre document, subsistí fins a època moderna. Al final del segle XIX foren reaprofitades les seves restes per a edificar-hi a sobre la masia de Serret.
Església
Planta de la capella, avui incorporada a la masia de Serret.
R. Eslava
De l’edifici alt-medieval només es conserva una bona part dels murs, integrats en l’obra del mas; ha perdut totalment el sostre, probablement resolt amb volta de canó.
La seva estructura és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, i no se’n conserva cap obertura. La porta devia obrir-se a la façana S, on són visibles dues arcades de mig punt, que semblen correspondre a un pòrtic afegit a l’església en una fase posterior de la construcció.
L’obra original presenta, allà on és visible, un parament de carreu, simplement escairat, disposat ordenadament en filades irregulars i poc uniformes, que posen en evidència les formes constructives de l’arquitectura del segle XI. Ignorem si disposava de decoració en les seves façanes, avui destruïdes o emmascarades.
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 14, pàgs. 325-327