Situació
Vestigis de la façana nord i de l’absis de l’església, situats al costat del castell de Sant Llorenç, a segon terme.
cedida per P. Bertran
Les restes d’aquesta església es troben al costat SE del castell de Sant Llorenç, al sector més enlairat del recinte jussà del conjunt.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG093574.
L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit a la monografia precedent. (FFLI)
Història
Aquesta església fou seu d’un petit priorat dependent de Sant Pere d’Àger. En els seus orígens fou simplement la capella i la parròquia del castell de Sant Llorenç d’Ares o del Montsec, al qual donà nom. És una església documentada des del 1043, en què Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda donaren a Geral Bonessine l’espluga de Portaclusa, que es trobava dins el territori de Sant Llorenç.
Detall de les arcuacions que encara són visibles en el mur septentrional de l’església.
ECSA - F. Fité
El 1048 l’església de Sant Llorenç d’Ares fou donada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda a Sant Pere d’Àger, com a dotació de l’abadia. En la relació de béns donats per Arnau Mir de Tost a diferents esglésies després de la mort de la seva esposa, el 1068, figura un cobertor que fou cedit a Sant Llorenç d’Ares.
La subjecció de l’església de Sant Llorenç, convertida segurament ja en un priorat, a Sant Pere d’Àger es consigna posteriorment en diversos documents, com en les butlles que el papa Alexandre III va atorgar a l’abadia d’Àger els anys 1162 i 1179. El 1258 el visitador apostòlic fra Arnau d’Albalat, bisbe de València, disposà que el prior encarregat de l’església de Sant Llorenç no fos necessàriament canonge, sinó un simple prevere. Això és indicatiu que en aquesta època el priorat s’havia secularitzat i era, de fet, una parròquia, el rector de la qual tenia el títol de prior. Segons la taxació del 1317, el prior de Sant Llorenç tributà 20 sous, els mateixos que el rector de Sant Vicenç d’Àger. En el llibre de sinodals del 1648 la parròquia de Sant Llorenç d’Ares és considerada un antic priorat de monges de sant Bernat. Segurament això és una confusió tardana, com s’explica en parlar de l’església de Santa Maria de Sant Llorenç. L’església de Sant Llorenç no figura ja com a parròquia en la visita arxiprestal de 1783-84. (CPO)
Església
Planta de l’església, on s’aprecia la situació de la porta, avui esbaldregada, oberta en el mur de tramuntana a causa de la particular orografia del terreny.
R. Eslava
Aquest temple es troba en molt mal estat de conservació. La volta està ensorrada i també la zona absidal. Bona part dels carreus dels murs, així mateix, han estat reaprofitats per a la construcció de diversos masos de la vallada. Pel que ara en resta podem dir que era una església d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, amb el portal situat al mur septentrional, pel fet que el mur de migdia dona totalment sobre l’estimball. L’absis era semicircular i devia posseir decoració a la façana, formada per arcuacions i lesenes, que també eren presents a la façana N, on encara se’n veuen algunes. A la façana de ponent hi havia una finestra en creu, com a Sant Jaume de Cas. A més, hi devia haver una altra finestra a l’absis, desapareguda. Actualment, només es conserva sencera una finestra de doble biaix al mur meridional. Com en el cas de l’església del Remei d’Oroners, a la part baixa del mur ponentí es poden veure encara unes fornícules.
Aquesta església s’inscriu plenament dins les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. (FFLI)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 91, pàgs. 376-378 i doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, pàg. 170 i doc. 10, pàgs. 322-323
- Fité, 1985, pàgs. 267, 283, 297-299 i 392
- Bertran, 1986, pàgs. 110-114